Ara per ara, la biometria continua sent la tecnologia de control fronterer més popular, reflex de la preocupació per identificar el terrorisme en la superfície dels rostres, cosa que ens recorda els esforços pseudocientífics de la antropometria del segle XIX per identificar i delimitar, ideològicament, l'espai de l'Altre. Tal és el cas dels retrats compostos de Francis Galton, que oferien la imatge ideal d'un tipus racial, suposada manifestació empírica del llenguatge matemàtic i de l'automatisme fotogràfic. 

​

Galton va desenvolupar el 1877 el seu mètode, l'aplicació del qual, entre altres, era construir una aparició òptica del tipus criminal, cosa que l'ajudaria en els seus estudis d'herència i millorament racial. Galton, en la seua cerca de l'apoteosi de l'òptic, intentava elevar el caràcter indicial de la fotografia a l'àmbit del simbòlic i formulava així una llei general (1). La tècnica del retrat compost consistia en la superposició de diversos retrats d'un mateix tipus a l'atzar (racial, criminal, hereditari), refotografiant cada negatiu amb exposicions de llum proporcionals, i això donava com a resultat un retrat borrós i genèric que pretenia ser la traducció a imatges de la campana de Gauss. 

​

En una col·laboració amb l'investigador en antropologia Hasan G. López Sanz, hem pogut demostrar que el sistema de Galton presenta un error de base que permet qüestionar el sentit comú de raça: si les imatges dels retrats compostos s'exposen en un ordre diferent al “normal”, els resultats difereixen. D'aquesta manera, ja no existeix una imatge única i ideal del tipus racial, sinó tantes com permutacions es puguen fer amb les fotografies emprades. 

 

Partint d'aquesta contradicció, i utilitzant el mateix joc del llenguatge emprat per Galton, s'ha fet una programació que calcula i visualitza, en temps real, cadascun dels 6.402.373.705.728.000 retrats compostos diferents que resulten de les permutacions possibles de superposar un conjunt de 18 retrats, corresponents a africans del regne del Dahomei (actual República de Benín) i del grup Pai-Pi-Bri (Costa d'Ivori). Aquests retrats raciològics, cedits expressament per a aquest projecte pel Museé du Quai Branly de París, van ser realitzats per Roland Bonaparte (membre de la Societat d'Antropologia de París) amb motiu de les exhibicions etnogràfiques que es van fer a París el 1891 (Dahoméens) i 1893 (Paï-Pi-Bri). Així, es desmunta la idea de l’arxiu col·lapsat  promès pel sistema de Galton i es torna a un arxiu de noves i innumerables imatges inaprehensibles, que mostren la impossibilitat del tipus, ja siga criminal o racial.

​

​