València, a 1 de desembre de 2016. Coincidint amb el 200é aniversari de la invenció de l’estetoscopi per part del metge R.T.H. Laënnec, el Palau de Cerveró de la Universitat de València dedica una exposició per explicar l’evolució d’un dels instruments mèdics més coneguts. L’exposició s’inaugura hui, dia 1 de desembre, a les 19 hores i es podrà visitar fins al pròxim dia 23 de març.
En la mostra ‘Escoltar per auscultar. Els sons de la Medicina’, s’explica la tipologia d’aquest element clau en la consulta i símbol de la professió mèdica, així com el desenvolupament del coneixement del cos humà i de la relació amb el pacient.
L’exposició inclou imatges i textos, així com documents originals de la Biblioteca Històrica de l’Institut d’Història de la Medicina i la Ciència López Piñero, (entre uns altres, la segona edició original del llibre de René Laënnec ‘Laënnec Traité de la auscultation mediate et des poumons et du coeur’, 1826), i realitza un recorregut per alguns estetoscopis antics del segle XIX (cedits per l’Il·lustre Col·legi de Metges de València, o seleccionats des dels fons de la col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, entre altres), fins a arribar als dissenys més moderns de l’actualitat.
Els materials històrics contrasten amb la il·lustració realitzada pel dibuixant Raúl Salazar o l’apartat d’àudio de la sala on es poden escoltar, a través d’auriculars, diferents sons càrdio-respiratoris reals proporcionats des del Departament de Medicina (Pneumologia i Cardiologia) de la Facultat de Medicina de la Universitat de València.
L’aparició de l’estetoscopi va significar una aproximació auditiva a l’interior del cos humà. Aquest utensili ha passat des dels seus inicis per diferents materials i formes, amb l’objectiu de millorar l’audició i facilitar el seu ús. En aquest sentit, va evolucionar des del monoaural (en una orella) fins al conegut binaural (utilitzant les dues orelles), i va anar progressivament modificant els seus components tenint com a finalitat principal l’auscultació pulmonar i cardíaca, però també els sons abdominals, tant en adults com en nens, i en les dones embarassades.
El descobriment del metge René Laënnec, que inventa un artefacte en 1816 enrotllant una fulla de paper primer, per a posteriorment convertir-lo en un tub de fusta, va col·laborar decididament en la nova visió de la medicina clínica i la relació amb el pacient. Aquest objecte va adquirir la denominació d’estetoscopi, ‘steto’ pit i ‘scopio’ visió, ajudant a escoltar amb una major nitidesa els sons cardíacs i respiratoris d’altres parts del cos.
L’exposició, comissariada pel metge pediatre i investigador Joan Lloret, estarà acompanyada d’activitats complementàries com un seminari dedicat a l’auscultació i altres consideracions en l’evolució clínica, així com d’un cicle de cinema en el mes de febrer, amb una selecció de pel·lícules vinculades a la tecnologia en els avanços de la medicina.
