UVCulturaUV Logo del portal

ESPILL DEL MÓN
Patricia Gómez i Mª Jesús González

© Patricia Gómez i Mª Jesús González
© Patricia Gómez i Mª Jesús González

 

 

 

“Habitación del diablo, casa infernal, destierro. Lugar de prisión, bastilla, lugar de locos. Establecimiento de venganza, espejo del mundo. Entre las muchas expresiones creadas por los internos del hospital de Juquery para designar su local de internamiento, esta última llama especialmente la atención.”
 
“Espejo del mundo: al otro lado, ¿qué misterios nos aguardan? Visitar un hospicio es como revivir la aventura de Alicia en el país de los espejos. Allí, donde intercambian regalos en los “no-cumpleaños”, encontramos el lugar de lo contrario, de aquello que es simétricamente opuesto, imagen invertida que confirma y a la vez reta a su modelo.”
 
“O espelho do mundo. Juquery, a história de um asilo” (1986), Maria Clementina Peireira Cunha

 

 

L'obra present en aquesta exposició forma part d’un treball més ampli, començat en 2017, i dedicat a explorar la memòria del darrer Hospital Psiquiàtric de València, l’antic Hospital Pare Jofré de Bétera. El projecte indaga en la particular història d’aquest centre per a abordar una reflexió al voltant de la figura del manicomi com espill de la societat, tot evidenciant alhora el seu fracàs com a estructura d’aïllament.

 

Fotografiar les restes d’un hospital psiquiàtric a través dels seus espills ens permet, per una banda, retratar el que veiem i el que l’espill veu, les ruïnes de la institució manicomial; i per altra banda, evidenciar el que no es veu, però que sí van veure: posar-se davant d’aqueixos espills suposa ocupar el lloc d’aquells que s’hi van mirar, invitant-nos a habitar la seua altra cara, el lloc d’allò invertit, del món al revés, i preguntar-nos, inevitablement, què és realitat i què és reflex, i de quina part de l’espill ens situem.

 

El projecte recupera un total de 113 espills originals, registrant abans l’estat actual de l’espai que reflecteixen, per a composar una obra que, mitjançant l’acarament de fotografia –com un índex del que l’espill veu– i espills –com a testimonis del que van veure–, qüestione la concepció històrica i social de la bogeria com una condició simètricament oposada a la raó.

 

Projecte realitzat amb l'ajuda del Ministeri de Cultura i Esport. 2020-2021

 

 

 

 

© Patricia Gómez y Mª Jesús González. Foto de la sala Eduardo Alapont