UVCulturaUV Logo del portal

  • La Nau

FERITS PELS LLIBRES
Fons de bibliòfils a la Universitat de València

Pàgina del llibre: Lorenzo Valla,  1407-1457, <i> Elegantiarum Laurentii Vallae</i>. [Nàpols], [ca. 1473]
Lorenzo Valla, 1407-1457, Elegantiarum Laurentii Vallae. [Nàpols], [ca. 1473]

 
 
 
 
 
 
Enguany se celebra el 25è aniversari de la creació de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés (SBVJG), coincidint amb el 520è aniversari de la fundació de la Universitat de València. Amb aquest motiu, s'ha organitzat una exposició per a posar en relleu l'amor pels llibres i la cultura que totes dues entitats han manifestat des dels seus inicis.
 
El diccionari normatiu ofereix una definició clara i concisa dels termes bibliofília i bibliòfil o bibliòfila, en referència a l’“afició als llibres, especialment la que porta a col·leccionar o a publicar llibres preciosos, rars”. Però per a les persones amants dels llibres, la bibliofília va més enllà d'aquesta simple enunciació, de manera que consideren just elevar el terme a la categoria de “passió”, a vegades fins i tot desmesurada, per aquests autèntics objectes d'art, capaços de transmetre no sols coneixement sinó també bellesa.
 
 
 
 
 
Josep Flavi, 38-100, Flavii Iosephi De bello Iudaico. [Roma], [ca. 1475]
 
 
 
 
 
No és exagerat afirmar que hi ha tantes passions com bibliòfils, en els quals l'amor pels llibres bells es manifesta en facetes molt variades, tant per l’enquadernació, com per la bella cal·ligrafia, le magnífiques il·luminacions, per la dedicatòria de l'autor, per la signatura autògrafa o fins i tot per la procedència. El bibliòfil sent admiració per les edicions més perfectes i singulars dels llibres, com també per les edicions prínceps, molt estimades i de gran valor en el món de la bibliofília. Tot i això, el bibliòfil és, encara més, és un estudiós dels seus llibres, un expert i bon coneixedor de les obres capaces de despertar la seua afició.
 
En línies generals, tots aquells que estimem i comprem llibres pel gust de gaudir amb la polidesa de l'obra som bibliòfils: és una cosa que ens iguala i ens genera entusiasme i orgull. Ens agrada posseir aqueixes obres que estimem, però també poder-les admirar en antigues biblioteques.
 
L’objectiu d'aquesta exposició és mostrar una panoràmica de la trajectòria de la bibliofília i dels principals bibliòfils valencians des del Renaixement fins a l'actualitat, i proposar una reflexió sobre el significat de l'amor pels llibres i com es tradueix, a vegades, l'amor per ells.
 
 
 
 
 
Aristòtil, 384-322 a. C. Ethica ad Nicomachum. [Barcinone : Nicolaus Spindeler, ca. 1481]
 
 
 
 
 
S'exposen peces custodiades en els fons de la Biblioteca Històrica i de l'Arxiu Històric de la Universitat de València que ens condueixen per un recorregut demostratiu del decurs de les obres a través del temps, dels seus diferents posseïdors, dels llocs on han reposat, les transaccions comercials per les quals han passat, i fins i tot la seua salvació in extremis de la pira o de la tina.
 
Les peces seleccionades es corresponen amb diversos models de bibliofília. La bibliofília aristocràtica i reial està representada pel duc de Calàbria. D'altra banda, es mostren obres relacionades amb la figura del bibliòfil que, amb la donació o el llegat de la seua col·lecció, posa els fonaments d'una “nova” biblioteca pública, simbolitzada per Francesc Pérez Bayer. Altres models s'associen a les figures dels bibliòfils-llibreters dels primers temps del liberalisme, com els Salvà; els bibliòfils de modest origen que van saber traure partit de la situació del mercat del llibre després del període desamortitzador, representats pel bidell José Gregorio Fuster; la bibliofília al servei de l'alfabetització que representa María Moliner; o l'acció de les societats bibliogràfiques al llarg dels segles XX i XXI (Acció Bibliogràfica Valenciana, Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés).
 
 
 
 
 
Inventario de robbe de la guardarrobba de lo illustrissimo signore Don Ferrante de Aragona Duca de Callabria. [Ferrara], 1527
 
 
 
 
 
En la mostra també es recullen aquelles situacions crítiques de la història que inevitablement han afectat el món del llibre i de les biblioteques. Tal és el cas de la Inquisició i la prohibició o expurgació d'obres; les devastacions produïdes per la invasió napoleònica durant la Guerra del Francès; la manera com es dugué a terme la desamortització de les llibreries dels convents i monestirs; el paper que tingueren els viatgers estrangers en l'eixida d'Espanya d’una part del nostre patrimoni bibliogràfic; o la Guerra Civil i els processos de destrucció, confiscació i devolucions connexes amb aquesta.
 
En el marc de la Sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica, la Universitat de València i la SBVJG mostren una selecció de les obres que representen aquesta il·lusió d'admirar, trobar i, si és possible, de posseir una obra bella, per una o mil raons, tantes com poden formar part de la identitat de cadascun d'aqueixos homes i dones que atresoren o són capaços d'embadalir-se davant la contemplació d'aquell exemplar, aquella obra amb potencial per a ferir i deixar una empremta inoblidable en tots aquells que ens considerem amants o aficionats dels llibres.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies