Foc a la Biblioteca
Llibres que van incendiar l’Europa de les Llums
La Biblioteca Nacional de França té entre les seues col·leccions més preuades la secció dedicada a l’Enfer, l’Infern. Una secció similar hi ha a la Biblioteca Britànica, que posseeix la Private Case, amb una selecta col·lecció de llibres eròtics, igual que la Phi Collection de la Biblioteca Bodleiana de l’Universitat d’Oxford, la Delta Collection de la Biblioteca del Congrés de Washington, el Fondo Riservata Erotica de la Biblioteca Nacional Braidense de Milà, el fons Remota de contingut eròtic de la Biblioteca Nacional de Baviera a Munic, i fins i tot es parla, tot i que la certesa no és absoluta, de l’Inferno de la Biblioteca Vaticana. Són llocs que apleguen llibres i manuscrits de diferents èpoques, salvats de la foguera, que van ser perseguits i prohibits perquè contenen idees considerades heterodoxes des del punt de vista polític, social, cultural i religiós. El segle xviii va ser, sens dubte, el segle en què aquest tipus d’obres van assolir la màxima expressió.
Aquests llibres, redactats per alguns dels millors philosophes del moment, van contribuir a conformar l’esperit de la Il·lustració, especialment francesa. Els autors van patir l’exili, la vigilància contínua, la persecució i sovint la presó, cosa que no va fer sinó incrementar l’interès dels lectors per les seues obres, algunes de les quals es van convertir en autèntics supervendes a l’Europa del moment, com l’Encyclopédie de Diderot, les edicions de Voltaire, del baró d’Holbach, Rousseau, Helvetius, Raynal, el marquès d’Argens, Mirabeau, Mercier, Rétif de la Bretonne, Pidansat de Mairobert o Meslier.
I aquestes obres, no necessàriament eròtiques, però sempre perilloses per a l’Antic Règim, constitueixen el germen de les democràcies modernes perquè defensen els drets humans, la igualtat, la tolerància, el laïcisme, la filosofia militant o, cosa que és el mateix, la figura de l’intel·lectual crític amb el poder. Principis que continuen tenint vigència avui dia, en què la correcció política o l’anomenada cultura de la cancel·lació, la censura, qüestionen la llibertat d’expressió, un dels pilars fonamentals de la Democràcia.
Quan es commemoren els tres-cents anys del naixement del baró d’Holbach (1723-1789), un dels membres més notables de l’anomenada Il·lustració radical –al saló del qual de la rue Royale Saint-Roch de París es van reunir els intel·lectuals més notables de l’Europa del xviii, com Diderot, D’Alembert, Hume, Adam Smith, Laurence Sterne, Horace Walpole, Edward Gibbon o Benjamin Franklin– es fa més necessari que mai mirar enrere i revisitar l’obra d’aquells homes per enarborar el seu llegat intel·lectual com un referent per als reptes i desafiaments que ha d’afrontar l’Europa del segle xxi, on les certeses sembla que s’han diluït en un oceà d’incerteses.
Aquesta exposició, d’abast necessàriament limitat, exposa per primera vegada un fons de llibres inexistent a la Biblioteca Nacional d’Espanya, procedents de col·leccions particulars i de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. Completen la mostra una sèrie de fotografies artístiques contemporànies del segle XX, en blanc i negre, del fotògraf hispà francès Pedro Hernández, que miren d’interpel·lar els textos del Segle de les Llums.
