La programació de exposicions dins de PhotOn 2013 (III Festival Internacional de Fotoperiodisme) presenta dues exposiciones al Centre Cultural La Nau. A la Sala Oberta el treball d'Eloy Alonso es remunta als anys de la guerra civil i la postguerra i perviu en la memòria de les famílies dels represaliats pel franquisme. Mai no van poder plorar la mort dels seus fills, esposos o germans, o enterrar-los amb dignitat, perquè mai no van saber què va ser d'ells. El fotògraf Eloy Alonso ha volgut deixar constància d'aquest dolor i de la cerca incansable de les famílies per trobar els desapareguts i perquè les seues històries no caiguen en l'oblit. Alonso mateix tampoc no oblida: el seu avi Emilio Silva Faba va ser la primera víctima de la guerra civil espanyola identificada mitjançant proves d’ADN després de ser exhumat d'una fossa comuna.
Des que tinc memòria no recorde el meu avi. Ni tan sols he vist mai el seu rostre en una fotografia. L’any passat en l’Archivo Militar de El Ferrol, entre més de quaranta mil vells i humits expedients, en vaig trobar l’empremta dactilar signant la seua pena de mort. Ma mare no recorda que fóra analfabet. A vegades, els condemnats a mort es negaven a signar les seues condemnes com a darrera protesta i els obligaven a untar de tinta el dit gros per deixar constància legal d’haver-los llegit la sentència.
Siga com vulga, una d’aquestes dues opcions m’ha permès, setanta anys després, veure una part física del meu avi Gerardo, encara que solament siga plasmada sobre un vell plec de paper. Els seus ossos reposen a la fossa comuna del cementeri municipal d’Oviedo vora més de 1.600 víctimes d’aquella bogeria. No hi ha pitjor mort que la dels desapareguts, almenys per a les seues famílies. Avui som els néts d’aquells republicans oblidats els que intentem que se sàpiga què va passar i que no es perda en l’oblit de la seua memòria.
Per consultar la programació completa de presentacions, conferències i exposicions: www.photonfestival.com.
