UVCulturaUV Logo del portal

José Manaut.Olis i dibuixos des de la presó, 1943-1944

L´interés d´aquesta mostra rau en el fet que és la primera exposició de la col·lecció de dibuixos -descobert l´any anterior- i olis de petit format pintats pel valencià José Manaut (Llíria, 1989 - Madrid, 1971) durant la seua estada a la presó provincial de Madrid -Porlier i Carabanchel- entre 1943 i 1944. Les imatges que Manaut va captar mostraven no solament els detalls de la vida diària dels presos republicans, com ara la migdiada, el ranxo, la lectura de la correspondència o l´esplugada, sinó que testimoniaven la cruesa de la represió franquista a les presons. La mostra va ser comissariada pels professors de la Universitat Carlos III de Madrid, Feico Castro i Elisa Povedano.

Josep Manaut va ser un home implicat culturalment i políticament en la societat del seu temps i per aquest motiu va ser oblidat per la història escrita durant el franquisme. Els dibuixos i els olis que es mostren en aquesta exposició ens acosten a la vida diària durant els anys que va ser a la presó penat per maçó (1943-44), un món totalment desconegut per a la majoria d'espectadors.

La desesperació, el fam, la solitud… donen argument als diaris que va escriure a la presó, reflex de les seues vivències amb persones que havien estat expulsades de la societat per delictes comuns i per assumptes polítics, primer a la presó de Porlier (1943-1944) i després a Carabanchel (1944).

Tant en els diaris com en els dibuixos i esbossos per a una projectada sèrie pictòrica sobre el presidi, Josep Manaut plasma les hores mortes, l'apilotament i la tristesa; també la fallida psicològica que provoca la privació de llibertat, que condueix fins i tot a la pèrdua de la raó. Imatges que faran reflexionar i, en alguns casos, obriran els records de persones que han viscut condicions semblants en la seua pell o en la de persones volgudes.

L'exposició està dividida en dues seccions principals: una galeria de retrats que representen alguns dels perfils de la repressió exercida per la dictadura, al costat de rostres anònims, i retrats d’homes que van conviure amb ell en presidi i després pintats a l'oli des del record. La segona, reflecteix la vida a la presó: la soledat, la convivència en espais comuns, com ara el safareig i la infermeria, els farcells a les galeries i el pati constret per les reixes a la presó de Carabanchel.  

A més d'aquestes seccions en què apareixen dibuixos i olis, hem volgut mostrar en vitrinas alguns documents significatius sobre episodis crucials en la vida de Josep Manaut: els seus estudis a les escoles de Belles Arts de València i Madrid, els seus premis i beques per a El Paular o la que li va concedir la Junta d'Ampliació d'Estudis per estudiar l'impressionisme a França, Bèlgica i Holanda -precisament a París va començar la seua tasca artística-; la seua activitat com a professor de dibuix en l'ensenyament oficial, el seu compromís polític i cultural amb la República i amb “Cultura Popular” -a València- durant la Guerra Civil, el procés que el va portar a la presó, la sol·licitud de reducció de pena i el desterrament; la tornada a Madrid, els últims intents per reingressar en l'escala de catedràtic, quan va acabar la seua feina al Liceu Francès i a l'acadèmia que va organitzar; i, finalment, les seues exposicions i, com no, la seua tasca investigadora: llibres, articles, memòries, etc.  

Tot això en una exposició que ens presenta l'artista, però també l'home i el militant, l'escriptor i el dibuixant ple de sensibilitat que va ser capaç d'escriure diaris i poesies, i dibuixar aquell món de què intentava distanciar-se i sobreposar-se, sobre fulls de paper, fitxes de la barberia, al revés d'embolcalls diversos…, documents que treia de la presó dins els farcells de roba bruta que recollia la seua dona en les seues visites al penat.