UVCulturaUV Logo del portal

  • La Nau

LET'S BRING BLACKS HOME!
Imaginació colonial i formes d'aproximació gràfica dels negres d'Àfrica (1880-1968)

<em>XX Feria Oficial e Internacional de Muestras. Valencia 1942. Biblioteca Nacional de España.</em>
XX Feria Oficial e Internacional de Muestras. Valencia 1942. Biblioteca Nacional de España.
 
Des dels textos més arcaics del nostre cànon cultural, les poblacions negres africanes han sigut considerades la forma més radical d’alteritat cultural. I dir “cultural” és ja donar per resolta una discussió que fou de llarga durada: l'eventual inclusió del negre africà en l'àmbit de l'humà i en la nostra imaginació moral.
 
Sens dubte, aquests aspectes tingueren el seu darrer avatar condicionats per la dominació colonial, és a dir, el domini europeu de territoris i poblacions en benefici propi. Sens dubte també, tal dominació politicoeconòmica sempre es va revestir d'una coartada altruista, és a dir, civilitzadora. Categoritzats amb esquemes conceptuals que es remunten a segles arrere, els negres africans van ser pensats com a salvatges ab initio partícips d'una minoria d'edat històrica necessitada de tutela, regeneració i progrés.
 
Amb tot, el domini colonial va exigir la familiarització de les poblacions de les metròpolis amb els grups humans colonitzats, justament en un moment en què s'albiren les inicials dinàmiques i lògiques que faran de règim de la cultura de masses. Una cultura que es desenvolupa justament en paral·lel al desplegament i la preeminència de les grans urbs europees. Unes pràctiques culturals que es van veure possibilitades i afavorides pel desenvolupament tècnic que va permetre la reproducció, la impressió i la difusió sense límit de les imatges, segons contextos, usos i finalitats molt diferents.
 
Juntament amb aquestes pràctiques de vulgarització es va desenvolupar una disciplina amb pretensions científiques que precisament tenia com a objecte l'estudi d’allò que s’havia vist més enllà de les nostres societats, amb la finalitat de portar ací el que s’havia vist allà: l'antropologia. És un moment en què es conjuguen pràctiques científiques i culturals molt distintes que des de perspectives diferents convergeixen en el seu interès pel que és distant del centre, per l'exòtic. De tal manera que, pel que fa a la familiarització dels europeus colonials amb les poblacions negres africanes, es dóna una sinergia entre l'incipient discurs etnogràfic del final del segle XIX i el principi del XX i tot tipus de mecanismes d'incorporació de la imatge d'aquestes poblacions a la representació de la diversitat de l'humà, en gran part generades arran de l'administració econòmica i militar de les colònies.
 
Des del punt de vista de la divulgació científica i de la cultura popular, en aquest llarg procés es poden distingir grosso modo quatre dimensions, algunes de les quals s’encavalquen temporalment. La primera  d’aquestes és la que recentment s'ha anomenat “zoos humans”, és a dir, reconstruccions de suposats poblats originaris on les diferents ètnies desplegaven les seues suposades formes ancestrals de vida. Aquest fenomen es va desenvolupar sobretot a França, tot i que el trobem a partir de 1870 de banda a banda del continent europeu i als Estats Units. També a Espanya en tenim mostres, com, per exemple, el grup d’aixanti que el 1897 va ser exhibit a Barcelona i Madrid.
 
La segona dimensió, coexistent amb l'abans esmentada, es refereix a la difusió massiva de la imatge per mitjà de la seua reproducció tècnica, és a dir, la difusió de tals poblats a través de la fotografia en els seus diversos formats (targeta de visita, fotografies estereoscòpiques, targetes postals, etc.), revistes il·lustrades i manuals de divulgació científica.
 
La tercera es refereix a la inclusió de fragments de descripció etnogràfica costumista en el cinema d'aventures del final del període colonial. Trobem fantàstics exemples en pel·lícules com La bruixa blanca (White Witch Doctor) i Les mines del rei Salomó, i també en documentals i noticiaris.
 
Finalment, la quarta part la dedicarem a la recepció del negre africà des de la butaca de casa, a través de programes on es dóna una hipostatitzada comprensió cultural que reactualitza els tòpics més antics, com Perdidos en la tribu, campanyes publicitàries de les agències de viatges i tot l'anterior amplificat gràcies a la xarxa. També pararem atenció, ni que siga puntualment, a la reelaboració i la ressignificació amb propòsits crítics de tota aquesta documentació des d'algunes pràctiques artístiques visuals contemporànies.
 
Cal assenyalar que l'exposició tindrà un component generalista, que recollirà les quatre dimensions abans esmentades i un tractament específic referit al cas de la Guinea Equatorial espanyola. El cas de  Equatorial és peculiar, vist que des dels anys quaranta fins a la independència va ser, juntament  les colònies africanes de Portugal, l'únic territori africà colonitzat per un estat nacionalcatòlic i feixista

.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies