UVCulturaUV Logo del portal

LLIBRES A LES MALETES. UNIVERSITARIS A L'ESTRANGER (1945-79)

 
CATÀLEG
 
 
 
 
 
 
 
 
Web de l'exposició
 

Les eixides a l'estranger i l'aprenentatge s’han fet costat històricament i la Universitat ha sigut sempre un lloc d'intercanvi d'idees. Llibres als maletes: universitaris a l'estranger (1945-79) mostra les experiències de joves universitaris que, des de mitjan dècada dels 40 fins als finals dels 70, van emigrar per formar-se en altres països i al seu retorn es van incorporar a la nostra Universitat com a professors. Uns joves als quals se'ls va donar l'oportunitat i el vot de confiança per a prendre el relleu i ser els gèrmens d'una transformació que va arribar des de les aules a la resta de la societat espanyola.

 

La mostra es divideix en tres àmbits: el context espanyol i l'eixida amb el pas per la duana; el país i la universitat de destinació, i l'efecte que tingué la seua tornada a Espanya en el pla acadèmic i humà. Abans que política, la ruptura definitiva amb el franquisme va ser cultural i vital, i d'ací ve la profunditat i la complexitat del fenomen.

 
 
 
 
Passaports i carnets d'estudiants internacionals. J. Luis Iglesias, Joan Oleza i Adolfo Segura
  

 

 

Els continguts conviden a recórrer una fracció fonamental en la història recent del nostre país: 1945-1979. Trenta-quatre anys amb un transcurs que va portar Espanya a deixar de ser un estat aïllat i faltat de llibertats per a passar a compartir, en pla d'igualtat, el projecte comú dels països democràtics del nostre entorn. A l'estranger van poder confrontar nombroses manifestacions que els van formar en la pluralitat i el respecte: diversitat d'ideologies polítiques, sistemes educatius eficaços, accés obert a la cultura, actituds sexuals més permissives, modes i costums diversos…

 

El seu viatge fou molt més que físic i l'impacte que això tingué en les seues vides es veu reflectit a través de fotografies, objectes i memòria oral. Presentem peces de diversa naturalesa que contextualitzen el tema posant l'accent en la idea de mobilitat, intercanvi i canvi: documents, fotografies, passaports, postals, publicacions, “noves tecnologies” adquirides durant les seues estades, etc. Al retorn van portar maletes plenes de llibres, però també repletes d'importants avanços per a l'educació, la ciència i la societat.

 
 
 
 
 
Beca del Real Colegio de España a Bolonya,
correspondència i altres documents relatius a la formació internacional.
 
 
 
 

Els audiovisuals se centren en les entrevistes fetes a vint-i-tres professors i professores representatius tant del moment en què van marxar com per la seua diferent especialitat acadèmica o lloc de destinació. Uns testimoniatges que, a manera de radiografia d'un moment precís, actuen definint els diferents contextos, condicions i pautes que es van avançar a viure i que van afavorir posteriorment el nostre present.

 

Entenent aquestes històries pot ser que entenguem quina funció tingueren aquest tipus d'eixides a l'estranger i ens servisca no sols per a valorar-les com cal sinó per a comprendre que encara tenim reptes pendents en la nostra societat i universitat. Aquests joves lluitaren pels seus ideals i per transformar un sistema amb el qual no estaven conformes, i demostraren amb les seues vivències que no hi ha d'haver barreres en l'aprenentatge ni en la vida. Les generacions actuals tenim l'obligació de continuar amb aquest esperit crític.

 
 

L'exposició s'organitza entorn d'una sèrie d'entrevistes realitzades a vint-i-quatre professors i professores representatius de diferents àrees de la universitat. Per escoltar les entrevistes completes consulteu ací

 
Persones entrevistades:
 
 
 

 

 
 
 

 

 
 
 

Alguns dels professors durant les seues estades internacionals.
De dalt avall i d'esquerra a dreta: Joan Oleza (Dinamarca), Antonio Sotillo (Itàlia), Jesús Ballesteros (Itàlia), Juan Viña (Anglaterra), Javier Boix (Alemanya) , Esteban Morcillo (EUA), José Antonio Benavent (EUA), Antonio Mestre (Itàlia), José Luis Iglesias (França), Jaime Siles (Alemanya), Rafael Carmena (EUA), José Ramón Casabó (Alemanya).
 
 
 
Gràcies als seus testimoniatges, podem conèixer de primera mà com van viure fets transcendentals com el Maig del 68 a França o les marxes en contra de la guerra de Vietnam als Estats Units. En els seus relats ens aproximen a temes tan diversos com els següents: la visió que es tenia d'Espanya i la situació de cada país de destinació; els mètodes d'ensenyament molt més pràctics i crítics; la possibilitat d'obrir noves línies d'investigació; l'aparició d'inquietuds polítiques pel contacte amb altres realitats ideològiques; la participació activa en el món cultural; el contacte amb les noves tecnologies; el difícil accés que tenien les dones a aquestes eixides, etc.
 
 
Els viatges a l'estranger eren font de coneixements, però també possibilitaren l'accés a tecnologies absents a Espanya.

 

Les eixides marcaren profundament la trajectòria acadèmica i introduïren noves línies d'investigació. Llibres adquirits a l'estranger i publicacions fetes arran de les estades.

 

 
 
Com a complement als audiovisuals, oferim al visitant la possibilitat d'acostar-se més a aquestes experiències a través d'una sèrie de materials de l'època, prestats en la majoria pels professors de la Universitat. Presentem objectes de diversa naturalesa que contextualitzen el tema tractat, posant l'accent fonamentalment en la idea de mobilitat i intercanvi: fotografies, passaports, postals, documents, llibres, "noves tecnologies" adquirides als països de destinació, com ara càmeres fotogràfiques, màquines d'escriure, ràdios...
 
Per tant, la nostra estratègia comunicativa és la del documental ampliat, un producte híbrid amb multiplicitat narrativa que conjumina el vídeo, la fotografia, el text, la informàtica i la instal•lació. D'aquesta manera, l'espectador pot tenir accés aleatori a la informació i ampliar-la a través del material en línia disponible amb les entrevistes més extenses. Amb aquesta exposició reconeixem la universitat com a institució pionera en les seues formes d'actuar en un període de repressió, però també realcem les persones que hi hagué darrere d'aquesta evolució i posem l'accent en el valor de la memòria oral.
 
 
 
Carnets d'investigadors i altres identificacions
 
 
Aquests professors van obrir els seus horitzons, es van impregnar de nous pensaments, es van formar en el respecte i la pluralitat. Amb les seues inquietuds van marcar ja el precedent de l'esperit de mobilitat del futur projecte Erasmus. Gràcies a la seua aportació, la universitat es va dinamitzar, va ser més flexible i es va transformar en democràtica.
 
Van lluitar pels seus ideals, per transformar un sistema amb el qual no estaven conformes, i van demostrar amb les seues vivències que no hi ha d'haver barreres en l'aprenentatge ni en la vida.

Les generacions actuals tenim l'obligació de continuar amb aquest esperit crític.
 
Ells i elles van ser els pares de l'oberturisme universitari.
 
Escoltem ara les seues veus.