Inici > Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX
Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX
Centre Cultural La Nau, Sala Estudi General
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE
Sanchis Guarner treballant en les cèdules de la calaixera del Diccionari català-valencià-balear (Alfons Llorenç: Retrats d'una vida, 1984)
Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Orfe des de ben menut, va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.
Coberta de la 4a edició de La llengua dels valencians a l'Editorial 3i4
Orla de la Facultat de Dret (Detall). Llicenciatura 1933. Universitat de València UV004437
Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemanat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, que havia iniciat mossén Alcover. En aquells anys també seguí treballant en la història lingüística i literària valencianes, amb llibres com Introducción a la historia lingüística de Valencia (1949), que prologà el seu mestre, Menéndez Pidal. Des del 1950 formava part de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.
Manuscrit original de Sanchis Guarner. Feia part d'un llibre inèdit titulat: València: un país desconegut
Sanchis Guarner posant amb un company durant la guerra (1937) (Alfons Llorenç: Retrats d'una vida, 1984)
De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres: Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII (1963), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), són les mostres més interessants. L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.
Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia(1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel·lectual al seu poble.
Mapa original de Sanchis
Sanchis xarrant amb un col·lega durant els actes del IX Congrés Internacional de Lingüística Romànica (Lisboa, 1962) (Biblioteca Valenciana. Fons Manuel Sanchis Guarner)
Ara, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, li ret homenatge nemenat-lo "Escriptor de l'Any" i amb l’organització de l’exposició «Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX», que pretén ser un recorregut per la vida i l’obra del mestre dels filòlegs valencians i que, per altra banda, és encara un model d’home dialogant i comprensiu amb les diferents sensibilitats lingüístiques valencianes.
Sanchis amb altres empresonats del penal militar de Montolivet posant davant d'una falla feta per ells (València, 1942) (Alfons Llorenç: Retrats d'una vida, 1984)
