Moisés Mahiques
Grup i Camí, 2024
Marker, pigment i pintura acrílica fosforescent
460 x 300 cm i 457 x 300 cm
Espai Vives, planta baixa. Campus de Blasco Ibáñez. Col·lecció de la Universitat de València
Foto: Eduardo Alapont
Aquest treball forma part del projecte "Els valors de la Universitat de València: Art i patrimoni als campus"
Traços del comú
Els murals que Moisés Mahiques ha elaborat per al Col·legi Major Lluís Vives se situen en sales annexes, a esquerra i dreta de l'entrada. La proposta consisteix en subtils intervencions de dibuix amb retolador negre, quasi immaterials, on el dibuix fa via a plaer per donar lloc a una espessa trama de cossos volubles.
Allí els cossos es fan fecunds en les seues relacions, arrapats els uns als altres, superposats en un embull que els fa créixer i créixer com si només això els donara sentit, el sentit del comú. Veiem cossos que busquen, cossos que toquen i cossos que abracen; cossos també que s'alcen, s'inclinen, cossos que caminen i cossos detinguts. També cossos que es defineixen segons què fan o com es mouen els altres, perquè no sembla haver-hi una separació fixa entre un cos i un altre. En el mural Grup unes figures s'arremolinen per crear un rotle al qual semblen anar sumant-se més i més cossos des d'un dels extrems. Allò que és excèntric harmonitza ací amb el comú.
Com portats per desitjos i emocions, els personatges semblen moure's tots alhora i ser partícips d'un excés que a tots envolta. D'una altra part, en el mural Camí trobem similars constants formals. Com en l'altre mural, hi ha també confins que, en una certa manera, regulen el caos que envolta les figures. Ací les fronteres no deixen tampoc res exclòs. Tot es mostra simplement empentat més enllà, fins i tot molt més allà del que s’espera, amb la consegüent absorció, potser conflictual de tot excés.
Un intercanvi de termes mou les figures entre línies i aplega allò que podria veure's en oposició. És de nou el grup allò que hi compta, més enllà de la persona o, més ben dit, amb la persona. En aquest joc de línies, en destaca una que sembla envoltar-ho tot i a tots. Es podria tractar del traç d'una figura astral amb punts cardinals flexibles que assenyala que, encara que tot semble un embolic, tot obeeix a una mateixa dinàmica, la que regeix el caos en què estem sumits.
José Luis Clemente
Universitat Politècnica de València
|
|
|
|
