“Mientras en España se iba perpetuando un profundo olvido sobre las empresas de esta naturaleza, todas las naciones, espe­cialmente las que poseían algunos estable­cimientos en América, aspiraban a porfía a poseer igualmente el conocimiento de sus tesoros naturales y a la formación de gabinetes públicos y privados.” (Mutis, 1763).

En aquesta exposició es presenta de manera cronològica un recorregut per la vida i els èxits científics i culturals de José Celestino Mutis (1732-1808), destacat metge i botànic gadità conegut per investigar els recursos naturals del Nuevo Reino de Granada, l’actual Colòmbia. La seua expedició botànica al territori de Nova Granada només es dirigia, en paraules del mateix Mutis, «a producir honores a la nación, utilidad al público, extensión al Comercio, ventajas a las ciencias, nuevos fondos al erario real y gloria inmortal a V. M.»

En Mutis al natural s’exposen els resultats de les últimes investigacions sobre la vida i l’obra del savi Mutis, que va liderar en el segle XVIII una empresa amb autonomia científica, que va fer de Santa Fe la seu de la Il·lustració botànica, amb canals directes d’intercanvi amb algunes capitals europees com Uppsala, París, Londres o Madrid. Així mateix, la mostra fa palès el gran llegat científic i artístic de Mutis, com també el seu compromís amb l’avanç científic i cultural del territori americà.

La primera secció d’aquesta exposició, titulada Mutis i la Il·lustració gaditana (1732-1757), dóna a conèixer la  importància comercial, militar i intel·lectual de Cadis en l’època en què el marquès de l’Ensenada es proposava reconstruir el poder naval espanyol, amb figures destacades com Jorge Juan i institucions com l’Academia de Guardias Marinas, l’Observatorio Astronómico i el Colegio de Cirugía, de les quals es va beneficiar l’educació de Mutis, protegit a més pel metge Pedro Virgili.

L’exposició continua amb un apartat sobre Mutis i la Il·lustració madrilenya (1757-1760), en què es descriu l’estada de Mutis en la Cort de Madrid, on es va relacionar amb personatges científics com Miquel Barnades, amb qui va aprendre els rudiments de la classificació botànica de Carl von Linné. A més a més, Mutis va ser professor substitut a la càtedra d’anatomia de l’Hospital General.

A continuació, la secció Per la ruta de les Índies a la recerca de Madrid (1760-1770)il·lustra la situació de Mutis en la Cort abans de viatjar a Amèrica, així com la conjuntura política en què s’emmarca aquest viatge, en el qual participa en qualitat de metge de cambra del virrei Pedro Messía de la Cerda, sempre amb la idea de tornar a la Cort de Madrid com una glòria científica capaç de crear un nou gabinet d’història natural amb jardí botànic.

La secció següent està dedicada a la nova funció de Mutis com a Naturalista sacerdot empresari miner (1770-1778). Mostra com Mutis va anar adaptant al Nou Món els seus plans  per a la metròpoli fins a inventar una tradició científica en el Nuevo Reino de Granada. S’hi explica el seu projecte de comercialitzar el té de Bogotà per iniciativa pròpia, l’intent d’explotació de les mines d’argent d’El Sapo i el descobriment de la quina a Santa Fe (1772).

Sebastián José López Ruiz (1778-1783) i la seua comissió a Santa Fe de Bogotáprotagonitza l’apartat següent, que explica l’ordre que va tenir aquest naturalista panameny per a explotar la quina i la canyella del Nuevo Reino, en competència amb Mutis, com un apèndix de l’expedició d’Hipólito Ruiz i José Pavón al Perú i a Xile.

En La Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada de José Celestino Mutis (1783-1790) s’inclou la creació oficial de l’Expedición, per a la qual Mutis selecciona un equip crioll, i l’organització  d’un taller de pintura en l’Expedición durant la seua etapa a la població de Mariquita, que pinta en colors les làmines.

La continuació de la seua trajectòria s’explica en la secció L’etapa de Mutis a Santa Fe i els seus últims anys (1791-1808), en què es descriu el nou equip de treball, compost per Francisco Antonio Zea, Francisco José de Caldas, etc., i la supressió de l’empresa estatal de quina. També s’hi explica la trobada i l’intercanvi científic d’Alexander von Humboldt i Aimé Bonpland amb Mutis a Santa Fe de Bogotá.

El Llegat de Mutis mostra la rica i àmplia col·lecció botànica i iconogràfica que el savi gadità va deixar després de morir a Santa Fe en 1808, que va ser traslladada a Madrid després de la intervenció militar del general Morillo.

L’exposició conclou amb una presentació d’exemples del Tresor artístic de l’Expedición Botánica, amb nombroses mostres de làmines i dibuixos de Mutis i, finalment, en el seu últim apartat, titulat Pintors per al Regne, ensenya com l’obra de Mutis va transformar la societat de Nova Granada amb les seues innovacions artístiques.

Les imatges botàniques: peces d'estudi 

La iconografia mutisiana es compon de 5.393 làmines botàniques i 1.001 tires auxiliars amb especejaments florals, de fruits i llavors, que representen unes 2.696 espècies i 26 varietats, xifres que equivalen al 5,4% de la flora colombiana, calculada en 40.000 espècies. La col·lecció descriu minuciosament plantes del sector central del territori colombià que es desenvolupen des de l’altiplà del Tolima, després d’ascendir cap a l'occident de Cundinamarca, fins a continuar l'ascens fins a la falla Arcabuco-San Miguel; apareix llavors la Sabana de Bogotà, els confins de la qual va ascendint cap a les costes de la serralada Oriental dels Andes colombians. 

Mutis va triar per a la seua obra la mida foli major o «atlàntic» (37,5 x 54 cm) usual en les edicions de luxe de l'època, encara que en la col·lecció també hi ha un nombre reduït de làmines més petites (42 x 28 cm) i unes altres de mida més gran (48 x 69 cm). Es va fer servir paper fabricat a mà, premsat a la calor i dotat d'una filigrana de ratlles o ratllat molt petit, i d’altres més separades que el tallen perpendicularment, i que van facilitar la planificació de les composicions. 

No n’hi ha una col·lecció comparable en nombre, precisió i bellesa. Mutis va fer de Santafé la capital mundial de la il·lustració botànica. 

La creació de l'Expedició Botànica va elevar les aspiracions de Mutis, el naturalista particular, que encarregava sòbries làmines a l'aiguada. El 16 de gener de 1784, Mutis va esmentar una nova tècnica que va denominar invención de los colores. Als vuit dies ja parlava de láminas iluminadas. El terme «il·luminades» aclareix que ja havia utilitzat la tècnica de la miniatura. Segons Antonio Palomino de Castro i Velasco (El museo pictórico y escuela óptica, obra coneguda per Mutis), miniatura és «pintura que se ejecuta sobre vitela o papel terso, a manera de iluminación; pero ejecutado el claro y el oscuro, punteado y no tendido». L'obra de Mutis va transformar la societat novogranadina: tècnicament va importar la miniatura moderna, va desenvolupar l'observació i el dibuix directes de la natura i va promoure l'organització d'artistes en una escola estatal. 

El Taller de Pintura de l'Expedició Botànica va comptar durant la seua història amb una “família” de 61 membres, entre oficials, alumnes i aprenents. Salvador Rizo va ser la clau de l'organització i l'ensenyament dels pintors. Hi van sobresortir Pablo Antonio García del Camp, pintor de la Cort de Santafé, els germans Antonio, Nicolás i Francisco Javier Cortés, Antonio Barrionuevo i Camilo Quesada, provinents de tallers qualificats de Quito, com també Francisco Javier Matís, oriünd de Guaduas. Amb tots ells, Mutis va coordinar un procés de reflexió-experimentació sobre l'organització del treball, els criteris científics i estètics de la representació, el color i la composició. 

Les làmines van ser pintades a partir de models acabats de tallar i conservats artificialment. Al final d'aclaparadores jornades d'exploració a peu o a llom de mula, per camins de difícil trànsit, els collidors o “herbolaris” conduïen a la Casa Botánica farcells carregats d'exemplars frescos procedents sovint de diferents pisos tèrmics. Per al dibuix d'una làmina solien utilitzar-se tres, quatre o més models tallats en diferents èpoques de l'any o en diferents moments del desenvolupament d'una espècie. Els pintors de l'expedició eren per excel·lència uns pintors de gabinet. Es va aprofitar el saber local sobre matèries vegetals i minerals americanes i importades d'Europa. 

De les plantes mateixes en estudi, se n'extreien amb freqüència els colors. Arrisso va preparar una memòria titulada Experimentos prácticos para la miniatura, nuevas composiciones de los colores para la imitación del reino vegetal inventados en la Real Expedición para su Flora, en què va presentar tretze fórmules cromàtiques. Les imatges botàniques elaborades per a l'Expedició Botànica havien de complir les característiques següents. La planta es representava aïllada del seu context natural i amb totes les seues parts. S'insistia en la fidelitat de la representació de la forma de les fulles, dels fruits i, sobretot, de les flors, que eren el fonament de la classificació sexual proposta per Linné. En les làmines eren presentades formes “idealitzades” de les plantes. Per això, hi apareixen representats els estats de floració i fructificació, la qual cosa en termes reals és impossible, perquè corresponen a moments diferents en el temps. El procés d'elaboració de cada làmina seguia els passos següents: primer se’n realitzava el dibuix al llapis, després se’n feia el delineat a tinta i finalment s'hi aplicaven els colors. Algunes de les làmines van ser signades i rubricades pels seus autors, marcant amb freqüència la frase Americanarum Pinxit (pintor americà), que destaca, no solament l'autoria individual, sinó el talent americà.

Institucions prestadores 

Les peces que reuneix l'exposició han estat cedides per una desena de prestadors espanyols, entre els quals hi ha institucions tan destacades com l'Arxiu General Militar; la Biblioteca Nacional d’Espanya; el Ministeri de Defensa; l’Arxiu Cartogràfic i d’Estudis Geogràfics del Centre Geogràfic de l’Exèrcit; el Museu de la Farmàcia Hispana de la Facultat de Farmàcia de la UCM; el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Marti; el Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC; el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia del Ministeri de Ciència i Innovació; el Museu Naval; la Reial Acadèmia de la Història i el Reial Jardí Botànic del CSIC.