
VISIONS DE LA COL·LECCIÓ MARTÍNEZ GUERRICABEITIA 1
Aquesta exposició és un diàleg amb la Col·lecció Martínez Guerricabeitia sobre dos arguments entrellaçats: el retrat i l´amistat. La col·lecció és un retrat dels seus col·leccionistes, de les seues il·lusions, conviccions, preferències i afectes. Per aquesta raó, a la mostra apareixen Carmen García Merchante i Jesús Martínez Guerricabeitia al costat dels seus quadres, dibuixos, llibres i revistes. El segon argument destaca les relacions personals entre artistes i col·leccionistes que es plasmen en nombroses dedicatòries i retrats. Es podem contemplar obres de Anzo, Barjola, Canogar, Genovés, Equipo Crónica, Spadari, Ugalde, Villalba, Renau, Pablo Serrano, Saura o Tàpies. El comissari de l´exposició, Ricardo Marín Viadel, és autor del llibre "El realismo social en la plástica valenciana 1964-1975".
Els dos elements que millor expliquen l’exposició són una ciutat i un color, el roig. La ciutat, perquè totes aquestes obres s’han produït o s’han exposat o han circulat per València, i en molts casos es tracta dels artistes contemporanis de major reconeixement internacional; el roig perquè és el color emblemàtic, dominant en totes les obres: cases, gossos, banderes, pans i cames, taques i fons rojos.
Es tracta d’obres magnifiques i poderoses, però poc amables o acollidores, principalment per la duresa i acritud de les escenes que presenten: soldats, persecucions, desesperats, afusellaments, revolucionaris i revolucions. Tractant-se d’una col·lecció que estava en una casa privada, el fet que la seua orientació siga tan marcada ideològicament i obertament política no és l’habitual. En una època en què la política ja quedat assimilada gairebé de manera exclusiva a l’activitat institucional dels càrrecs públics, aquesta col·lecció demostra que existeixen altres significats del terme, més propers a un projecte vital que a una activitat professional. El seu destí final, convertida en col·lecció pública al si de la Universitat, és tan coherent com singular.
Els artistes que van pintar aquestes obres cobreixen les generacions successives que han donat vida al segle XX, des de Josep Renau i Pablo Serrano, nascuts en la primera dècada, fins als pintors Juan Ugalde i Chema López, els qual van nàixer en la segona. La majoria són de les dècades dels anys 20 i 30 i, per tant, estrictament coetanis dels col·leccionistes. Quasi totes les obres de l’exposició es van pintar entre 1965 i 1981, i van ser adquirides molt poc després.
En l’exposició es poden contemplar originals d’Anzo, Juan Barjola, Martín Caballero, Rafael Canogar, Equipo Crónica, Juan Genovés, Chema López, Giangiacomo Spadari, Juan Ugalde i Darío Villalba, així com obres gràfiques de Valerio Adami, Eduardo Arroyo, Francesc Jarque, Roy Lichtenstein, Penck, Josep Renau, Antonio Saura, Pablo Serrano, Antoni Tàpies i Wolf Vostell. Intercalats en el dens i bigarrat conjunt, es mostren els menuts i afectuosos dibuixos amb els quals els artistes han anat completant el llibre de signatures dels col·leccionistes.
El comissari de l’exposició, Ricardo Marín Viadel, és autor del llibre El realismo social en la plástica valenciana 1964-1975 (1981), i actualment imparteix classes d’educació artística i pedagogia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Granada.