Enfront de gèneres tradicionals impresos, el fort desenvolupament dels gèneres digitals o cibergéneros, i l'anomenada comunicació intervinguda per ordinador constitueix un incontestable fet recent. El seu desenvolupament a tots els nivells, a través de la inclusió de textos i/o elements multimèdia, ha anat perfilant i transformant i enriquint el discurs. Ací hem d'entendre tant els mecanismes de producció textual com els de recepció, atès que l'usuari, receptor o lector, el qual jugava un paper més passiu en els gèneres tradicionals, participa activament en els cibergéneros, convertint-se en agent, modelador discursiu en un mitjà, el d'internet, que pateix canvis constants. En definitiva, els gèneres, tant col·lectius (blogs, pàgines web, fòrums, xarxes socials) com a individuals (blogs narratius, correus electrònics), han obert un univers de possibilitats i característiques gràcies a la incorporació dels suports electrònics. Assistim doncs a la gènesi de nous gèneres amb propostes discursives que cal conèixer i descriure detalladament a fi d'entendre la seua repercussió en les comunitats de parla i àmbits sociolingüístics. El nostre grup de recerca pretén analitzar la multiplicitat d'aspectes lingüístics, estratègies discursives, fraseologia, vocabulari, trets multimodales,  etc., en cinc llengües: anglès, francès, espanyol, italià i alemany, i incorporant gradualment l'àrab. Per a açò es crearan grans bases de dades que continguen mostres de versions originals i traduccions de cibergéneros on puguem examinar la construcció d'aquests textos i el seu comportament des de l'òptica del contrast i la interacció. Progressivament, aquestes bases de dades incorporaran anotacions que tinguen en compte         elements   sociolingüístics   o   geolectales,   i     s'introduiran etiquetatges morfològics, semàntics i discursius. Esperem que tot açò ens permeta realitzar recerques més precises i detallades. Gràcies a aquestes bases de dades, en les diverses anàlisis esperem poder atinar més precisament en la caracterització dels gèneres digitals, dels seus discursos, el lèxic o la fraseologia, els aspectes soci-pragmàtics, o els semiòtics (multimodales). Tampoc perdem de vista les seues característiques diferenciadores respecte a gèneres tradicionals que són precursors, però amb els quals avui dia  conviuen. Així mateix ens interessem pel paper interactiu dels receptors de tota aquesta vasta producció digital, atès que sabem que  l'audiència juga un paper actiu decisiu, per exemple, a través de les opinions abocades en xarxes socials, o en variats fòrums de discussió, influint més clarament en la transformació eficaç de continguts i missatges. Prioritzem l'ús d'eines de corpus atès que enriqueixen la descripció lingüística, i superen a la simple anàlisi manual, basat en la intuïció, particularment quan es pretén analitzar empíricament grans mostres de dades. La introducció d'eines de corpus enllaça metodològicament l'anàlisi quantitativa i el qualitatiu. Es tracta en definitiva d'anar compilant i actualitzant  bases lingüístiques que continguen dades altament representatives dels anomenats cibergéneros. L'engegada d'aquestes grans bases de dades i l'aposta per adequades metodologies basades en corpus proporcionen sistematicitat i solidesa a les nostres recerques, no solament fonamentada en el teòric, sinó principalment en  un fort component empíric per a observar l'ús real, esperant que tot ells pot servir de model per a posteriors treballs sobre gèneres en xarxa.