Segon Congrés Internacional sobre Perpetradors de violències de masses.
12-15 de novembre de 2019
Els crims de masses, els actes de genocidi i la violència política posseeixen una dimensió “metafísica” contra l'ésser humà. No obstant això, qualsevol que siga el seu abast conceptual, són actes concrets que es produeixen en llocs precisos, transcorren en un temps únic i els seus actors materials són, fet i fet, gents corrents. Reconstruir les escenes que resulten d'aquests actes suposa retornar a les accions la immediatesa i fins i tot la banalitat que van tindre en el moment del seu exercici. Ara bé, una vegada reconstruïts els fets, aqueixos mateixos escenaris adquireixen una condició simbòlica i cultural nova, són resemantitzats en àmbits socials diversos: en els processos criminals que els reconstrueixen, en la memòria de víctimes, botxins i testimonis, en els arxius visuals i escrits que els descriuen i en la recreació artística, literària i cinematogràfica.
El congrés Escenes del crim i llocs de memòria pretén interrogar la tensió produïda per la doble dimensió en el temps de l'escena del crim: el present de l'acte i el seu futur commemoratiu. Seguint la línia de treball iniciada en el congrés L'infern dels perpetradors (novembre 2017), i en el si del Projecte d'investigació «Representacions contemporànies del perpetrador de violències de massa: conceptes, relats i imatges» (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats HAR2017-83519-P), suggerim una anàlisi comparada de casos, amb la finalitat d'aconseguir una millor comprensió dels “estils” propis de cada època, així com el poder *modelizante dels exemples més reconeguts i precoços (en particular, l'Holocaust). L'abordatge d'aquestes qüestions es planteja des de la perspectiva de l'estudi d'aquells que van perpetrar els actes criminals, sense perdre de vista la consideració de tots els actors implicats en l'escena.
Llista d'enllaços:
