Programa de Doctorat en Ètica i Democràcia
Els estudiants assenyalats en altres perfils d'accés, als quals la Comissió Acadèmica de Doctorat indique la necessitat de formació complementària, cursarà en el primer curs del programa de doctorat fins a un màxim de 20 crèdits dels següents complements formatius oferits en el màster en Ètica i Democràcia de la Universitat de València i de la Universitat Jaume I de Castelló:
Assignatures :
Assignatura: 42994 Teories de la ciutadania i de la democràcia (5 crèdits)
Continguts:
-Cap a un concepte adequat de ciutadania.
-Les tradicions republicanes.
-Les tradicions liberals.
- Les tradicions comunitàries.
-Dimensions de la ciutadania.
-Són els animals membres de la comunitat política?
- Models de democràcia.
-Configuració d'una ciutadania democràtica.
Resultats d'aprenentatge:
En finalitzar el procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Reflexionar des d'un coneixement profund sobre els trets d'una ciutadania democràtica i sobre les formes d'organització política que han vingut oferint-se des de les diverses tradicions filosòfiques, especialment la democràtica.
-Desenvolupar les competències que permeten implementar aquests trets en la vida quotidiana.
Assignatura: 42996 Ètica, retòrica i política (5 crèdits)
Continguts:
-Els elements essencials del discurs d'Aristòtil sobre la retòrica.
-Ètica i retòrica: deliberació, prudència, virtut.
-Ètica i filosofia política: home i ciutadà.
-Hobbes i la ruptura amb el model retòric: les seues conseqüències.
-Rousseau i el consens democràtic com a pedra angular de la moralitat.
-El desenvolupament de les teories del consens.
-La "nouvelle rhétorique”: l'acostament de la filosofia moral i la literatura.
Resultats d'aprenentatge:
En finalitzar el procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Reflexionar sobre la naturalesa i el sentit de la filosofia moral, especialment de nocions tan importants en la seua història com “caràcter”, “emoció”, “persuasió”, “argumentació”, “raons”, “prudència”, etc., totes elles en relació estreta amb la retòrica.
-Comprendre la molt especial relació entre filosofia moral, retòrica i literatura, i encoratjar al seu cultiu.
Assignatura: 42995 Hermenèutica crítica: de Nietzsche a Ortega y Gasset (5 crèdits)
Continguts:
-La institucionalització de la contranaturalesa
-La degeneració de l'home en "animal de ramat" i "home-massa"
-La transvaloració dels valors: "la gran política"
-La metàfora del superhome
-L'últim home i els límits de la democràcia liberal
Resultats d'aprenentatge:
En finalitzar el procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Aprofundir en un dels temes més rellevants d'ètica i filosofia política, el del mètode filosòfic que obri l'hermenèutica contemporània.
-Conéixer la decisiva transformació hermenèutica de la filosofia pràctica i la seua contribució a una modernitat substantiva i experiencial.
-Reflexionar sobre si ha triomfat o fracassat la cultura occidental i les seues institucions, si s'ha produït un progrés històric i quin tipus d'ésser humà s'amaga després dels processos modernitzadors.
-Indagar, aplicant la perspectiva hermenèutica, si és satisfactòria la democràcia liberal, quins valors la fan possible i quins són els límits del vigent sistema polític i econòmic.
Assignatura: 42997 Ciutadania cosmopolita i desenvolupament humà (5 crèdits)
Continguts:
-Comunitarisme republicà, ciutadania cosmopolita i desenvolupament humà.
-Límits de l'individualisme.
-Models de participació política
-La idea de ciutadania
-Democràcia Deliberativa enfront de Democràcia antagonista.
-Influència de la desigualtat de recursos en el procés deliberatiu.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Dilucidar si el comunitarisme republicà i la democràcia deliberativa són models de vida política capaces de superar les limitacions i debilitats dels actuals models liberal procedimentals.
-Deliberar sobre els canvis que han de produir-se en la vida ordinària per a fer efectiu el desenvolupament humà.
-Analitzar el fenomen de la “raó d'Estat” des d'una perspectiva genètica i crítica.
-Reconstruir històric-críticament les interpretacions sobre la doctrina de la “Raó d'Estat”
-Reflexionar sobre la justificació o les justificacions que des de diversos àmbits (ètic, polític i jurídic) poden argumentar-se sobre l'existència o persistència de la “Raó d'Estat” en societats democràtiques.
-Fonamentar els drets humans en la dignitat humana i els valors superiors.
Assignatura: 43000 Teoria crítica i Habermas: ètica, política i economia (5 crèdits)
Continguts:
-La Teoria Crítica des de l'Escola de Frankfurt
-L'estructura de la raó pràctica: ètica, política i economia
-El desenvolupament de l'obra de Habermas: el gir pragmàtic
-Models de democràcia: la democràcia deliberativa
-El concepte de societat civil: societat civil global
-Un model radical de societat civil.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Relacionar els conceptes d'ètica, democràcia i societat civil, des d'una perspectiva crítica. Partint d'un model de democràcia deliberativa en comparació amb altres models de democràcia actualment vigents.
Assignatura: 43003 Educació per a una ciutadania activa (5 crèdits)
Continguts:
-La dimensió moral de la persona i l'educació per a la ciutadania.
- L'educació ètic-cívica des de diferents perspectives ètiques.
-Les dimensions de la ciutadania i el seu vessant educatiu.
-L'actualitat d'educar en valors en l'ensenyament primari, secundària i universitària.
-Educar per a la felicitat, educar en la justícia.
-El repte de l'educació intercultural.
-L'educació per a la pau i la resolució de conflictes.
-Ciutadania activa i models de participació.
-Educar en la solidaritat i en la gratuïtat: l'aprenentatge servei i el voluntariat.
-Educació emocional en el marc de la raó cordial.
-Diversos programes d'educació moral.
-El contracte moral del professorat i l'ètica docent.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Reflexionar sobre quines concepcions educatives ens poden ajudar a desenvolupar una ciutadania activa i interessada a potenciar cadascuna de les seues dimensions: política, social, econòmica, civil, intercultural i cosmopolita.
-Reflexionar sobre un mètode renovat d'educació liberal que contribuïsca al desenvolupament de les nostres habilitats intel·lectuals i pràctiques i que ens proporcione pautes per a comprendre realitats socials controvertides, cultivar el judici intel·lectual i ètic, l'empatia i la responsabilitat social, fomentant un aprenentatge integral i la construcció de la identitat personal.
Assignatura: 43009 Ètica ecològica (5 crèdits)
Continguts:
PART 1: L'ÀMBIT DE L'ÈTICA ECOLÒGICA.
-Introducció a l'ètica ecològica: definició, fonaments i aplicacions.
-Principals problemes ètics que afecten el medi ambient.
-Principals problemes ètics en la relació de l'ésser humà amb els animals.
-Declaracions internacionals sobre els drets de la Terra i dels animals.
PART 2: TEORIES DE L'ÈTICA ECOLÒGICA.
-Conceptualització de la crisi ecològica.
-Fonaments de l'antropocentrisme.
-Fonaments del fisiocentrisme (pathocentrisme, biocentrisme i ecocentrisme).
-El desenvolupament sostenible i l'ètica del consum.
PART 3: APLICACIONS DE L'ÈTICA ECOLÒGICA.
-Política i ecologia.
-Economia i ecologia.
-Empreses i ecologia.
-Professions i ecologia.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Identificar els principals problemes ètics que aborda l'ètica ecològica, estudiant en quin grau l'acció humana està danyant el medi ambient o als animals.
-Analitzar les diferents teories ètiques des de les quals s'ofereixen fonaments per a afrontar aquests problemes, mostrant de mode especial les diferències entre l'antropocentrisme i el fisiocentrisme.
-Avaluar èticament les aportacions dels sabers científics i tecnològics per a la humanitat i la naturalesa en el seu conjunt.
Assignatura: 43011 Bioètica i Biopolítica (5 crèdits)
Continguts:
-Ètica i Bioètica: dels principis a les responsabilitats
-Paradigmes de Bioètica: és possible una Bioètica Europea?
-L'absència de la Bioètica en les Teories de la Democràcia
- La Bioètica en les agenda de la deliberació pública
-El futur de la naturalesa humana: fronteres del curar, cuidar i criar
-Teories ètiques sobre “salut pública”: despotisme paternalista o justícia social?
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Conéixer la gènesi, el desenvolupament i les funcions de la bioètica en una societat democràtica.
-Analitzar el valor i la importància de la bioètica en els espais públics de deliberació democràtica.
-Dirigir, gestionar i administrar amb responsabilitat els comités d'ètica en els seus diferents nivells.
Activitats formatives comunes a totes les assignatures :
Classes teòriques presencials
Resolució individual o en grup de problemes i/o casos pràctics
Cerca, revisió i estudi de materials bibliogràfics
Tutories individuals
Elaboració i presentació del treball
Seminari, Cicles de conferències, tallers específics
