Em vaig matricular en el grau de Llengües modernes i les seues literatures una mica per casualitat i, malgrat no tindre grans expectatives, m'ha sorprés gratament. Al principi, el que em cridava l'atenció era la part de lingüística, però conforme han anat passant els anys, allò que realment m'ha captivat és la literatura. El meu Maior és en alemany i m'encanta la literatura alemanya, però també curse dos Minors: italià i francés. I totes dues literatures m'apassionen. Malgrat la situació de pandèmia, em reconforta arribar a classe i saber que els meus companys i companyes estaran allí. Les classes híbrides han reduït la presencialitat, però hem fet “pinya” i, definitivament, es pot respirar amabilitat, companyonia, atenció, afecte, amistat, comoditat… El professorat d'aquest grau té vocació, un fet que s’evidencia quan imparteixen els continguts. És agradable acudir així a classe. Quan acabes la jornada i tornes a casa, ho fas amb la sensació d'haver aprés una cosa nova i expectant per veure què t'oferirà l'endemà. Sens dubte, crec que no hi ha una altra institució com la Universitat de València, on tots els continguts que s'imparteixen al llarg del grau són útils per a la formació.