Sala de Juntas. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universitat de València).

El jardí zoològic va nàixer a l'inici del segle XIX. Al principi va ser un fenomen europeu, però al llarg del segle esta nova institució es va estendre per tot el món. Cap a 1900 hi havia zoològics en tots els continents. Des del principi, els zoos van ser molt conscients els uns dels altres. Els seus reptes, en particular com mantindre vives a les criatures “exòtiques”, així com el comerç mundial d'animals, els unien. Este interés mutu va generar un gran nombre de “viatges zoològics”, publicacions, estudis i plans de reforma, que van transcendir les fronteres nacionals, molt abans que els zoològics s'organitzaren formalment en associacions internacionals en el segle XX.Este seminari aplicarà nous enfocaments de la història global a la història dels zoològics. Entenem el zoo del segle XIX com una gran xarxa en la qual circulaven coneixements, però també animals i persones. Subratllem que esta xarxa era desigual, irregular, jeràrquica i transitòria. Esta xarxa mundial de zoològics portava l'empremta de l'ordre colonial i estava marcada per les asimetries del poder polític, els recursos econòmics i el saber zoològic.

El seminari intentarà de perfilar “the rise of global uniformities” (C.A. Bayly) en relació amb el mode en què els zoològics van ser construïts, gestionats i compresos pels seus diversos públics, des de naturalistes, aclimatadores, comerciants d'animals i educadors fins al públic general. No obstant això, també es preguntarà pels contextos locals específics d'alguns zoològics (Barcelona, Buenos Aires, el Caire, Calcuta, Melbourne, per exemple). Com poden combinar-se estes dues perspectives, la global i la local?

Oliver Hochadel és historiador de la ciència i científic titular en la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona). Ha ocupat càrrecs acadèmics a Alemanya, Àustria, Suïssa, els EUA i Espanya. La seua investigació se centra en la relació entre la ciència i els seus públics. Els seus estudis de cas inclouen l'electricitat com a ciència pública en la Il·lustració alemanya, la història dels zoològics en el segle XIX, la història de paleoantropologia en el segle XX i la història urbana de la ciència entorn de 1900.