Anthony Synnott, un dels pioners dels estudis sobre els sentits, considerava que l'olfacte era un “poderós bruixot”, en particular pel que fa a la memòria i les emocions. Tan sols una lleu ensumada ens transporta a través d'anys, activa les memòries inesperades i oblidades. No hi ha cap dubte que les aromes juguen en les nostres vides i en els nostres contactes socials un paper important. Però tampoc hauríem d'oblidar la seua funció en els processos cognitius. Encara que l'olfacte ha sigut històricament infravalorat —igual que el gust i el tacte, relegats a sentits “menors” en la jerarquia aristotèlica—, el seu paper en la història i en la ciència és innegable. L'objectiu de la XII Matinal d'Història i Ensenyament de les Ciències és emfatitzar la importància de l'olfacte en la història en general i en particular en la història de la ciència. Rastrejar el “gir olfactori” dels últims anys a través de diverses disciplines pot contribuir als nostres coneixements del passat i a pensar la manera d'ensenyar ciència en l'actualitat. Les activitats de la matinal exploren els paisatges i memòries olfactoris en diferents espais i escenaris de la ciència: ens condueixen als jardins botànics, laboratoris alquímics, apotecaries, i altres espais públics. Una vegada més, es posen en qüestió les jerarquies precedents, convidant-nos a explorar mirades innovadores i cada vegada més complexes sobre la història.
Programa:
20 de febrer, 17:00, IILP-UV
Sabors i olors de la xocolata (taller), Marta Manzanares Mileo, UAM, Madrid
És possible recrear el passat culinari? Els sabors, les textures i les olors difícilment deixen petjades en les fonts documentals i visuals, la qual cosa planteja un repte fonamental per a la història de l'alimentació. Aquest taller pràctic proposa reflexionar sobre la recreació culinària com a mètode d'investigació històrica. A partir de la preparació i degustació d'una recepta de xocolate del segle XVII, explorarem la dimensió sensorial, social i performativa de la seua elaboració, i reflexionarem sobre les possibilitats i les limitacions d'aquest enfocament. El taller convida a pensar la cuina com un espai privilegiat per a poder acostar-nos a l'experiència històrica a través del cos, els sentits i la pràctica, més enllà de la lectura de les receptes.
27 de febrer, 17:00, IILP-UV
Olfacte: Història i Ciència (José Ramón Bertomeu Sánchez, Jana Černá, IILP-UV)
Jana Černá, El sentido olvidado: introducción a la historia cultural del olfato
La ponencia demuestra que el olfato, considerado un sentido menor en las clasificaciones tradicionales, es en realidad una clave fundamental para la memoria, las emociones y la cultura. Lejos de ser solo una función biológica, el olfato y los aromas han servido históricamente para curar, clasificar, recordar e incluso excluir y juzgar moralmente a personas y sociedades enteras. Desde perfumes sagrados y remedios médicos hasta hedores asociados al pecado y la pobreza, los olores han configurado jerarquías sociales, paisajes urbanos y choques culturales entre mundos distintos. Explorar la historia del olfato permite comprender que lo que huele bien o mal nunca ha sido universal, sino profundamente histórico y cultural, y que aquello que respiramos cada día también moldea quiénes somos y cómo entendemos el mundo.
José Ramón Bertomeu Sánchez, L'olor de la sang: Proves, ciència i justícia
Amb aquesta presentació revisarem el caràcter canviant de nassos i olors dins del context no menys canviant del dret i la medicina legal del segle XIX. Els diversos paisatges olfactoris de tribunals i laboratoris permetran reflexionar respecte a la producció de proves pericials mitjançant el sentit de l'olfacte. També permeten investigar els canviants valors epistèmics atribuïts a les olors i la seva fiabilitat dins dels laboratoris, la salut pública i les investigacions criminals. Amb el cas de diferents episodis sorprenents, que podrien ser punt de partida per a crear situacions d'aprenentatge, revisarem aspectes de la història dels sentits connectats amb vells i nous temes de la història de la ciència, la tecnologia i la medicina". Més detalls: https://sabersenaccio.iec.cat/lolor-de-la-sang/
28 de febrer, 9:00, IILP-UV
Olors, sabors i textures d'una flora medicinal de la mediterrània (José Pardo Tomás, IMF, Barcelona)
Tractarem de tres coses. De com mig millar de plantes, certes parts d'animals i algun producte mineral, de la Mediterrània i l'Orient Mitjà es mobilitzaren per fer front a les malalties de la gent. De com aquest arsenal de remeis medicinals es va multiplicar a partir de l'expansió de l'Islam, primer, i de les potències colonials europees, després. I de com els olors, els sabors i les textures d'aquests productes de la natura varen ser el fonament per a construir un coneixement racional sobre les seues propietats curatives.
28 de febrer, 11:30, IILP-UV
Plantes aromàtiques (taller). Ginkgo Educación, Jardí Botànic
Es proposa un recorregut sensorial i divulgatiu al voltant de les plantes aromàtiques i medicinals. Durant l'activitat es realitzarà una visita guiada al jardí botànic, on s'identificaran diferents espècies i s'explicarà la seua importància històrica, científica i cultural.
Al taller s'abordarà el paper de les aromes, els seus usos tradicionals en la medicina, la higiene i els rituals, així com una introducció als principis actius i als mètodes bàsics d'extracció d'aromes. Com a part pràctica, les i els participants elaboraran una bosseta de plantes seques aromàtiques, combinant diferents espècies i aprenent sobre les seues propietats, per a emportar-se una experiència aplicada que connecta ciència, memòria i sentit de l'olfacte.
Ponents:
José Pardo-Tomás es va doctorar en Història de la Ciència a la Universitat de València i des del 2006 és investigador científic a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona). Desenvolupa dues línies de recerca principals: els sabers i pràctiques sobre la història natural i la medicina, amb especial èmfasi en les relacions entre àmbits colonials i metropolitans durant els segles XVI i XVII; i la història de les col·leccions naturalístiques y anatòmiques des del segle XVI fins a l'actualitat, els seus espais (gabinets, jardins, teatres, museus...), actors i actrius i les seues xarxes de comunicació (viatges, correspondència, acadèmies i societats, publicacions, ensenyament...). El seu darrer llibre (co-editat amb Elisa Andretta) és Dioscórides ante el mundo. Usos plurales de un 'libro-laboratorio' en la Edad Moderna (Madrid, CSIC, 2025).
José Ramón Bertomeu és catedràtic d'Història de la Ciència en la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero. Format inicialment en Química, es va doctorar en Història de la Ciència amb una tesi sobre les polítiques científiques napoleòniques i els intercanvis científics entre Espanya i França al començament del segle XIX. Ha realitzat estades d'investigació en institucions com Yale, Harvard, el Max-Planck-Institut für Wissenschaftsgeschichte i el Science History Institute de Philadelphia. La seua investigació se centra en la història social i cultural de la ciència, especialment en la toxicologia. Entre els seus llibres recents destaquen Tóxicos: Pasado y presente (Barcelona, Icaria, 2022) i juntament amb Carmel Ferragud Entre venenos Crímenes y castigos desde la Edad Media hasta la actualidad (València, Bromera, 2023). Es editor del manual d‘història de la ciència Sabers en acció: Una nova història de la ciència, la tecnologia i la medicina: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Marta Manzanares Mileo és investigadora contractada Ramón y Cajal en la Universitat Autònoma de Madrid. És Doctora (cum laude, menció internacional) i Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, i Màster europeu en Història i cultura de l'alimentació per la Universitat de Barcelona, la Université François Rabelais de Tours i la Università di Bologna. Entre 2020 i 2022 va gaudir d'una Marie Skłodowska-Curie Individual Fellowship en la Universitat de Cambridge amb el projecte SWEET. La seua investigació se centra en la història de l'alimentació en l'Edat Moderna, en particular del sucre, amb una especial atenció en les seues dimensions socials, culturals i de gènere.
Jana Černá és doctora en Història de la Ciència i doctora en Filosofia per la Universitat de Bohèmia Occidental. Ha sigut professora i investigadora en aquesta universitat, investigadora en la Universitat Carolina de Praga i Marie Curie Fellow en el CCHS (CSIC, Madrid) i la UNAM (Mèxic) amb el projecte HISPANEMA (2019–2022), així com John Carter Brown Fellow (Brown University, 2023) amb el projecte The Olfactory Memory of the Mexican Flora and European Sensibilities. Actualment és ajudant doctora en el Dept. d'Història de la Ciència i Documentació de la UV i investigadora del IILP, UV. La seua investigació se centra en la història natural, la matèria medica i la filosofia natural dels segles XVI i XVII, especialment en l'àmbit iberoamericà i les seues connexions amb Europa central. Ha coeditat, juntament amb Juan Pimentel i Angélica Morales, el llibre La memoria de los sentidos: El Nuevo Mundo y los sentidos menores (CDMX, Siglo XXI Editores, 2024) i actualment prepara el llibre monogràfic The Invisible Empire: The Hidden Lives of American Natural Curiosities in Early Modern Central Europe.
Ginkgo Educación és una organització educativa especialitzada en educació ambiental i formació científica per a tots els públics. Ofereix tallers, cursos i activitats didàctiques sobre naturalesa, ciències i medi ambient, tant presencials com en línia, adaptats a diferents nivells educatius i edats. Des de 1999 treballa també en col·laboració amb el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València, gestionant activitats educatives i divulgatives, i desenvolupa accions formatives per a escoles, famílies i adults amb una perspectiva científica i creativa.
Col-labora el Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València.
