Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

.

Institut Interuniversitari López Piñero. Palau de Cerveró

.

Col·lecció cientificomèdica permanent en el Palau Cerveró

.

Dibuix de S. Ramón y Cajal

.

Biblioteca Historicomèdica "Vicent Peset Llorca"

.

Professors de la Facultat de Medicina de València (1922)

.

Cal·ligrafies de la malaltia

Naturalia americana entre València i Bolonya

Ponent: Emma Sallent Del Colombo (Universitat de Barcelona)

 El descobriment del Nou Món obrí la porta als mirabilia provinents de terres americanes. Ulisse Aldrovandi (1522-1605) naturalista, metge i filòsof, bolonyès, fortament interessat en el col·leccionisme científic, va donar, en el seu testament de 1603, indicacions precises sobre la destinació dels seus materials deixats en herència al Senat de Bolonya. Més de tres-cents volums manuscrits –apunts, observacions, memòries de viatges, correspondència–, «coses naturals» del museu, llibres anotats de la seva biblioteca, volums amb il·lustracions i les «plantes aglutinades» havien de constituir un patrimoni accessible a les futures generacions de persones estudioses, distribuït avui entre els Fons del Museu de Palazzo Poggi, la Biblioteca Universitària i l’Hort Botànic de Bolonya.

  El fet que la Itàlia de la primera edat moderna, en no ser una potència colonial com Espanya o Portugal, quedés fora del circuits més evidents de circulació de materials americans, propicià la necessitat que el naturalista italià –que havia mostrat gran interès per les meravelles del Nou Món anys abans de l’expedició del protometge de Felip II Francisco Hernández– intentés establir vincles científics, polítics i religiosos per tal d’aconseguir espècimens per les seves col·leccions.

  Explorarem algunes d’aquestes possibles vies de contacte entre Aldrovandi i la península ibèrica, tot descobrint algunes connexions insospitades amb el món científic i mèdic de la València de la època, que ens donen indicis que mostren que encara estem molt lluny de copsar plenament les potencialitats i les dinàmiques reals de les xarxes de transmissió i circulació de coneixement en la primera edat moderna.

  Emma Sallent Del Colombo és Professora Lectora del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona, presidenta de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial del Institut d’Estudis Catalans i membre del consell científic de la European Society for the History of Science. Doctora per la Universitat de Barcelona, ha treballat en la història del càlcul vectorial i de la física matemàtica a Italia, i també en la història de la ciència i les institucions científiques catalanes.

  En 2012 va realitzar una estada de 6 mesos a la Universitat de Bolonya per investigar sobre les relacions entre Ulisse Aldrovandi i Espanya (s. xvi). En l’àmbit del projecte  d’investigació Cultura médica novohispana: circulación atlántica, recepción y apropiaciones, estudia les cròniques de les ordres mendicants –franciscans, agustins i dominics– a Nova Espanya (s. xvi-xvii) com a fonts de coneixement d’història natural i medicina.