Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.  Secció dedicada a  "Ciència i religió"

L’obertura dels cadàvers en l’edat mitjana i el Renaixement, un problema mal plantejat i pitjor interpretat.

Una de les imatges més persistent, relacionades amb el pretès fre posat per la religió a l’avanç del coneixement, és la suposada prohibició de l’Església catòlica a la dissecció anatòmica de cossos humans. Encara avui, obres de divulgació, i algunes altres que volen ser més que això, reiteren aquest mite. I, tanmateix, aquesta prohibició dins del catolicisme no tingué lloc en cap moment de la història. Per això, molts historiadors de la medicina i de la ciència s’han escarrassat a demostrar que tal afirmació no té cap fonament. Moltes persones consideren que l’origen d’aquesta idea cal trobar-la dins del positivisme científic de les darreries del segle XIX i els inicis del XX. Sorprenentment, l’arrelament de la imatge d’una institució eclesiàstica fosca i retrògrada, molt en particular la medieval, que barrà el pas a la claror de la ciència, ha estat tan fort, que resulta extraordinàriament complicat convèncer del tot al públic de la necessitat d’un altre enfocament per tal d’entendre problemes històrics tan complexos com aquest de l’obertura del cos humà.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/disseccions-per-la-gracia-de-deu/