El cicle “Energy: Past & Present” és organitzat conjuntament per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica (SCHCT) i l’Institut Interuniversitari López Piñero-UV i coordinat pels professors José Ramón Bertomeu Sánchez (bertomeu@uv.es) i Ignacio Suay Matallana (ignacio.suay@uv.es). Els seminaris tindran lloc a les 18 h. tots els darrers dimecres de la tardor de 2022 amb format bé en línea o híbrid, és a dir, presencial al saló d’actes del Palau Cerveró (IILP-UV) i en línia amb l’enllaç que serà comunicat cada setmana. Tots els seminaris són d’assistència lliure i les persones interessades poden contactar amb els organitzadors per tal d’obtenir dades complementàries o proposar altres activitats relacionades.
“Energy: Past & Present”
L´energia és un dels recursos naturals més disputats a l´època contemporània. Les crisis dels darrers anys han incrementat l’interés de l’opinió pública per aquestes qüestions. Existeix una important literatura històrica sobre les relacions entre energia, poders econòmics, i geopolítica internacional. La correlació entre l'imperialisme i les fonts d'energia, especialment el petroli, és un tema cada vegada més estudiat, així com l'anomenada "maledicció” dels recursos minerals o energètics, és a dir, les conseqüències paradoxalment negatives que comporta la presència d’aquests recursos per a les poblacions que viuen al seu entorn, particularment per als països de l’anomenat Sud Global. Un dels aspectes d’aquesta “maledicció” dels combustibles fòssils és la vinculació entre el subministrament d'energia i la seguretat nacional dels països occidentals, un tema encara més candent després de la invasió russa d’Ucraïna aquest any 2022. Resulta especialment interessant analitzar històricament el paper dels sistemes energètics en la configuració de la geopolítica mundial i els ordres nacionals. La història recent ha obligat molts analistes a investigar fins a quin punt els combustibles fòssils han estat una raó (o una excusa) per a pràctiques imperialistes en el món postcolonial. També és interessant analitzar el paper desenvolupat per altres energies com la nuclear i les seues diferents reformulacions dins del debat públic amb diferents estimacions dels seus riscs i beneficis dins de l’anomenada transició energètica. Els imaginaris creats pels diferents combustibles fòssils han estat també analitzats amb diverses perspectives, així com les interaccions entre els conceptes científics i econòmics relacionats amb l’energia i el treball. Totes aquestes qüestions han estat abordades per part de recerques acadèmiques procedents d'àrees com la història de la tecnologia, la història ambiental, els estudis postcolonials o l'ecologia política. Aquest cicle ofereix una aproximació a aquesta diversitat d'investigacions amb una selecció de treballs recents que permetran conèixer els plantejaments teòrics, les fonts emprades i els objectius d'un conjunt selecte d'estudis innovadors respecte a aquests temes publicats recentment o en procés d'elaboració.
El cicle comença el dia 28 de setembre amb Tatiana Kasperski (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona) i els debats referents a l’energia nuclear i la seua consideració com a “energia verda”, malgrat la gran quantitat de deixalles radioactives i els problemes de transport i emmagatzematge. El segon seminari (26 d’octubre) serà a càrrec de Cara Daggett, professora de ciència política a la Universitat de Virginia amb una presentació de la seua recerca al voltant del desenvolupament històric de la relació entre energia i treball i com aquesta ha informat els imaginaris socials dels combustibles fòssils amb conceptes tècnics que es creuen amb judicis racistes i biaixos de gènere sobre la productivitat i la peresa. La tercera conferència serà el dia 30 de novembre a càrrec Anaël Marrec (Universitat de Nantes) que presentarà la seua recerca recent al voltant de la tecnopolítica de l’energia dins d’un context urbà concret: la ciutat de Montréal a les darreres dècades del segle XX. Analitza la polèmica fàbrica de Gazmont dedicada a la producció de gas mitjançant el tractament de biomassa procedent de residus urbans. Mitjançant una gran quantitat de documentació d’arxiu, aquest cas particular permetrà analitzar les dimensions tecnopolítiques d’aquestes energies renovables i les qüestions de justícia ambiental plantejades dins d’un barri econòmicament marginat. Finalment, el darrer seminari tindrà lloc el dia 21 de desembre a càrrec de Roberto Cantoni (ICTA - Universitat Autònoma de Barcelona), autor de coneguts treballs al voltant de les relacions entre imperialisme i combustibles fòssils. La seua intervenció tractarà l’economia política de l’extravisme energètic, amb un recorregut panoràmic durant tot el segle XX fins arribar a les controversies actuals. Tal i com és habitual, el cicle finalitzarà amb una taula rodona amb persones procedents del món acadèmic i de l’activisme social per tal de discutir qüestions tractades als seminaris anteriors amb qüestions d’actualitat i formes alternatives de pensar l’actual crisi energètica.
Lectures
Cantoni, Roberto. Oil Exploration, Diplomacy, and Security in the Early Cold War: The Enemy Underground. New York: Routledge, 2017.
Daggett, Cara. The Birth of Energy: Fossil Fuels, Thermodynamics, and the Politics of Work. Duke University Press, 2019.
Kasperski, Tatiana. Les politiques de la radioactivité. Tchernobyl et la mémoire nationale en Biélorussie contemporaine. Paris: Petra, 2020.
Marrec, Anaël. «Énergie en durée, mémoire en agir». Socio-anthropologie, n.o 42 (2020): 9-21. https://doi.org/10.4000/socio-anthropologie.7176. Volum especial de la revista dedicat a “Energia i memòria”.
