La sessió impartida per l’estudiant de doctorat en història de la ciència vinculat a l’IILP-UV Javier Serna Box va girar entorn de la figura d’Antonius Bovelli, un artesà i enginyer medieval vinculat a la construcció del primer rellotge mecànic documentat a la Corona d’Aragó, instal·lat al castell de Perpinyà l’any 1356. L’objectiu de la conferència va ser presentar els primers resultats d’una investigació en curs que, a partir de nova documentació arxivística, permet reconstruir amb més precisió la trajectòria d’aquest personatge i situar-lo dins el conjunt d’artistes-enginyers actius a les corts europees del segle XIV.

La intervenció es va iniciar amb una contextualització general del desenvolupament del rellotge mecànic a l’Europa baixmedieval. El ponent va remarcar que es tracta d’una tecnologia emergent fruit de múltiples factors tècnics, socials i polítics. En aquest procés, la dificultat terminològica juga també un paper important, ja que els mateixos termes (horologium) s’aplicaven indistintament a rellotges d’aigua, de sol o mecànics.

En aquest marc, Serna va explicar el funcionament bàsic del rellotge mecànic medieval, estructurat en quatre grans components, entre els quals destaca l’escapament de verge i foli, element clau que permet la mesura regular del temps. Aquest mecanisme, segons l'investigador, constitueix la veritable innovació del sistema.

A partir d’ací, la conferència es va centrar en el cas d’Antonius Bovelli. La recerca presentada ha permés incorporar deu noves fonts localitzades a través de la base de dades MedCat i del projecte Sciencia.cat. Aquest material ha permés ampliar notablement el coneixement sobre el seu origen, la seua trajectòria professional i la seua activitat posterior a la construcció del rellotge de Perpinyà.

Un dels punts més rellevants de la intervenció va ser la revisió de la identitat i procedència de Bovelli. Davant les interpretacions tradicionals que el situaven a Itàlia o Avinyó, la nova documentació apunta a un origen a la ciutat de Lieja, a l’actual Bèlgica. Aquest desplaçament geogràfic té implicacions importants per a entendre les xarxes de circulació d’artesans i tècnics a l’Europa del segle XIV, així com la formació d’aquests professionals en entorns urbans amb alta especialització metal·lúrgica.

Pel que fa a la trajectòria professional de Bovelli, les primeres referències el situen al servei del papat a Avinyó durant el pontificat de Climent VI. En aquest context apareix com a artesà del plom implicat en obres arquitectòniques i de manteniment, com la reparació de cobertes, la construcció de canalitzacions hidràuliques o la fabricació d’elements de ferreria i fusteria. Aquest perfil confirma la seua condició d’artesà polivalent abans de la seua vinculació directa amb la tecnologia dels rellotges.

La conferència va destacar especialment el moment en què Bovelli va entrar en contacte amb la construcció de rellotges mecànics, probablement durant la seua estada a Avinyó. Tot i que no hi ha proves directes fins al projecte de Perpinyà, la documentació indica la presència d’un rellotge mecànic en l’entorn papal a mitjan segle XIV, fet que hauria permés el seu aprenentatge i posterior especialització.

A partir de 1355, Bovelli és contractat per Pere III el Cerimoniós per a construir un rellotge al castell de Perpinyà. Segons Serna, aquesta elecció respon a criteris funcionals, polítics i simbòlics. La instal·lació del rellotge s’interpreta com un instrument de propaganda del poder reial després de la incorporació del Rosselló, la Cerdanya i Mallorca, reforçant la presència simbòlica d’aquesta monarquia en el territori. El treball de construcció del rellotge, àmpliament documentat, va implicar un equip ampli d’artesans sota la direcció de Bovelli, que actuava com a mestre d’obra.

Finalment, la sessió va subratllar la importància d’entendre figures com Bovelli dins la categoria d’“artistes-enginyers”, habituals a les corts europees medievals, que combinaven coneixements tècnics, capacitats artesanals i mobilitat geogràfica. Aquest enfocament permet superar visions fragmentades i entendre la rellotgeria mecànica com un camp d’innovació col·lectiva i transnacional.

La conferència va concloure amb la presentació del valor de la base de dades MedCat com a eina fonamental per a la recerca històrica, així com amb la voluntat de continuar aprofundint en l’estudi d’aquestes tecnologies primerenques i dels seus protagonistes. En definitiva, Bovelli és un exemple paradigmàtic de les xarxes de saber i poder que articulaven l’Europa medieval.

Enllaç a la comunicació enregistrada: https://youtu.be/pk3lIg5QFdA

Borja Puchol Forés, estudiant de pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d’Història i Comunicació de la Ciència