El passat 18 de juny, el Saló d’Actes de l’Institut Interuniversitari López Piñero (IILP-UV) va acollir la jornada de presentació del monogràfic Vernacularitats en la ciència medieval i renaixentista: textos, creadors, professionals, publicat al número 12 de la revista Magnificat. Cultura i Literatura Medievals (2025). La trobada va reunir diversos especialistes en història de la ciència, la medicina i la cultura escrita medieval per a presentar els resultats d’un projecte de recerca col·lectiu dedicat a l’estudi dels processos de vernacularització del coneixement científic entre els segles XIII i XVI.
La sessió va ser inaugurada per Carmel Ferragud (IILP-UV), codirector del projecte juntament amb Lluís Cifuentes. Ferragud va contextualitzar l’origen del monogràfic dins del projecte estatal Vernacularitats en la ciència medieval i renaixentista: textos, creadors, professionals, desenvolupat pel grup Sciència.cat, i va destacar la importància dels estudis acadèmics sobre el llatí. Com va explicar, les llengües vernacles es van convertir progressivament en instruments de transmissió del saber mèdic, tècnic i natural, fet que va permetre ampliar el nombre de lectors i professionals que podien accedir a aquests coneixements. La presentació també va servir per a reivindicar les eines digitals desenvolupades pel grup, com les bases de dades Sciència.cat o MedCat, fonamentals per a la reconstrucció dels circuits de producció del saber científic medieval.
La primera comunicació va anar a càrrec de Marialuz López Terrada, que va presentar una investigació sobre l’exercici de la cirurgia a l’Hospital General de València durant el segle XVI. La ponent va reconstruir les funcions, l’estatus i les condicions laborals dels cirurgians a partir de documentació institucional i normativa conservada. La seua anàlisi va mostrar com aquests professionals ocupaven una posició central dins de l’hospital, amb salaris elevats i una dedicació exclusiva que els obligava a residir permanentment al recinte hospitalari amb les seues famílies. López Terrada va descriure els diferents espais on es desenvolupava la pràctica quirúrgica, des de la botiga de la barberia oberta al públic fins a les sales d’hospitalització i tractament dels ferits. Va dedicar una especial atenció a l’assistència dels malalts afectats pel mal de siment o malaltia gàl·lica. En definitiva, la comunicació va posar de manifest el paper fonamental d’aquests professionals en la pràctica hospitalària i en la formació de nous especialistes, convertint l’Hospital General de València en un espai privilegiat per a l’exercici i l’ensenyament de la cirurgia.
A continuació, Meritxell Blasco Orellana va presentar una investigació dedicada a les veus hebraicoaljamiades de caràcter mèdic i farmacològic conservades al manuscrit 8º-85 de la Biblioteca Nacional d’Israel. La ponent va explicar que les aljamiades hebraiques consisteixen en llengües vernacles escrites amb alfabet hebreu, una pràctica molt habitual entre les comunitats jueves medievals de la Península Ibèrica. A partir de l’estudi d’aquest manuscrit, datat entre els segles XIV i XV, Blasco va mostrar com els jueus catalanoparlants incorporaven terminologia mèdica i farmacològica a textos redactats amb grafia hebrea, generant un espai privilegiat per a l’estudi de la circulació del coneixement científic entre diverses tradicions lingüístiques. La investigadora va destacar l’interés d’aquestes fonts per a analitzar la formació del lèxic mèdic hebreu medieval i les relacions entre el català, l’àrab,
el llatí i l’hebreu. Finalment, va subratllar la importància dels textos aljamiats per a comprendre la transmissió dels sabers mèdics dins les comunitats jueves de la Corona d’Aragó i la seua participació en els circuits de traducció i adaptació del coneixement científic medieval.
Després, Fernando Serrano Larráyoz va presentar una comunicació dedicada a la relació entre dieta i vellesa a partir d'una versió castellana de l’Epistola de dieta servanda i d'un conjunt de receptes mèdiques del segle XV. La intervenció va analitzar com la medicina baixmedieval concebia l'envelliment no tant com una malaltia, sinó com una etapa natural de la vida que requeria cures específiques per a preservar la salut i retardar el deteriorament físic. A través de textos dietètics i receptaris, el ponent va mostrar la importància que els metges concedien a l'alimentació, la moderació dels hàbits quotidians i l'adaptació de les pautes terapèutiques a les característiques de cada individu. Les fonts estudiades revelen una medicina profundament preventiva, basada en la tradició galènica i en la teoria dels humors, que considerava la dieta una eina fonamental per a mantindre l'equilibri corporal durant la vellesa. La comunicació també va permetre observar com aquests coneixements circulaven en llengua vernacla i arribaven a un públic més ampli que l'estrictament universitari, contribuint així a la difusió de pràctiques de cura i preservació de la salut en la societat baixmedieval.
La darrera intervenció va anar a càrrec de Lluís Cifuentes i Comamala, que va presentar una revisió de la figura de Joan Jacme, cirurgià al servei de Jaume I i Pere el Gran i traductor al català del tractat oftalmològic d’Alcoatí. A partir de l’estudi del manuscrit conservat a la Biblioteca Capitular de Saragossa, Cifuentes va qüestionar la identificació tradicional del traductor amb un personatge documentat a Montpeller al segle XIV i va proposar situar-ne l’activitat en un context molt més primerenc, vinculat al Regne de València de finals del segle XIII. La comunicació va combinar l’anàlisi paleogràfica, lingüística i documental per a argumentar que aquest Joan Jacme correspondria a un cirurgià de la cort reial documentat entre 1271 i 1282, fet que convertiria la traducció en una de les més antigues conservades en català dins de l’àmbit científic i mèdic. El ponent va destacar també la importància del context valencià com a espai de contacte amb la tradició mèdica àrab després de la conquesta cristiana i va suggerir possibles connexions amb altres figures destacades de la medicina medieval, com Arnau de Vilanova. En conclusió, la intervenció va posar de manifest el paper dels cirurgians com a agents actius en la traducció i circulació dels coneixements científics en llengua vernacla.
Comptat i debatut, aquestes exposicions dels textos que conformen el monogràfic Vernacularitats en la ciència medieval i renaixentista: textos, creadors, professionals van mostrar la riquesa i diversitat de les fonts disponibles per a l’estudi de la ciència medieval i renaixentista, així com la importància de les llengües vernacles en la construcció i circulació del coneixement dins de l’antiga Corona d’Aragó.
Borja Puchol Forés, estudiant de pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d’Història i Comunicació de la Ciència
