Ángela Segura Arenas va exposar per primera vegada el que són les bases teòriques i primeres conclusions de la seua tesi doctoral, dedicada a l’estudi històric de l’educació sexual durant el tardofranquisme i la transició democràtica espanyola. Té una trajectòria investigadora incipient enfocada a la sexualitat, la sexologia i la salut femenina a l’Espanya contemporània.

Durant la comunicació, Segura Arenas va oferir un recorregut ampli i crític pels conceptes i canvis de l’educació sexual a l’Estat espanyol entre les dècades de 1970 i 1980, en un context marcat per la transició democràtica, la influència eclesiàstica i els debats al voltant de l’alliberament sexual, a partir de 1975. A partir de la pregunta “què és l’educació sexual” la investigadora va destacar l’ambigüitat i la pluralitat del concepte, ja que cada branca ideològica, mèdica o pedagògica l’ha definida d’una manera diferents. A més a més, va anomenar els principals referents en la teoria sexual que van influir en aquestes dècades, com Alfred Kinsey, Leonor Tiefer o Hildegart Rodríguez, entre molts d’altres.

Segura Arenas va explicar que la seua investigació pretén entendre per què, a pesar de l'existència de nombroses iniciatives i moviments favorables a la incorporació de l’educació sexual, aquesta no s’ha consolidat plenament en el sistema educatiu espanyol. Per fer-ho, analitza diferents models d’educació sexual (preventiva, moralitzadora, revolucionària o medicalitzada) i les tensions derivades dels debats entorn d’aquests: qui la imparteix, en quin espai, a quines edats i amb quins continguts.

Un dels eixos principals de la conferència va ser l’estudi de la ciència sexològica i la seua consolidació a Espanya, entesa des d’una perspectiva d’autoafirmació per part dels investigadors (“sexòlogues i sexòlegs”) i, no tant, d'estabilització com a disciplina en el sistema acadèmic. Es va destacar la figura d'Efigenio Amezúa com a pioner de la sexologia i com un dels principals impulsors de l’educació sexual durant els 1970 a l’Estat. Amezúa va defensar una concepció de la sexualitat basada en el “fet sexual humà”, en què la sexualitat era entesa com una dimensió inseparable de la vida de totes les persones. També, s’hi va subratllar la importància que en aquest autor tenen la tendresa, la mirada heterosexual i la religió cristiana, i les limitacions que el seu discurs té en l’actualitat.

A continuació va analitzar el moviment feminista i els grups d'autoconeixement i self-help que van proliferar durant aquestes dècades. La investigadora ha investigat concretament els col·lectius valencians Grup Terra i Mujeres y Salud (actualment Mujeres de Negro), els quals van impulsar pràctiques d’educació sexual dirigides a explorar el cos femení, reivindicar el dret al plaer i generar espais de confiança i sororitat. Segura Arenas va insistir en que aquests grups concebien l’educació sexual com una eina d’alliberament i transformació social.

Després, va exposar la seua anàlisi del Projecte Harimaguada d’Educació Afectiu-Sexual, desenvolupat a Canàries a partir de mitjan dècada de 1980. Era un exemple més avançat d’educació sexual integral dins del sistema educatiu espanyol que combinava influències de la sexologia i del feminisme i proposava materials didàctics que abordaven qüestions com la igualtat de gènere, la diversitat sexual, el plaer, etc. El programa va destacar per la innovació que va suposar així com la seua continuïtat fins a l’inici del segle XXI.

Finalment, l’estudiant de doctorat va reflexionar sobre les limitacions polítiques educatives espanyoles en matèria d’educació sexual. A pesar dels intents de diferents moviments socials i professionals, les lleis educatives van mantindre durant dècades una posició ambigua que va dificultar la consolidació d’una educació sexual integral i universal. En les seues conclusions, Segura Arenas va afirmar, citant a Félix López, un reputat sexòleg espanyol, que “l’educació sexual a Espanya és la història d’un fracàs”. Tot i així va recalcar les múltiples iniciatives que han demostrat que una altra educació sexual és possible a pesar dels contextos polítics i socials adversos.

Enllaç a l’enregistrament de la comunicació completa: https://youtu.be/bXP-qAp8Evk

Borja Puchol Forés, estudiant de pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d’Història i Comunicació de la Ciència