En un mes en què es commemora un nou Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 de febrer), Mar Rivera, física, comunicadora i feminista, reflexiona sobre el seu projecte FEM Ciència?, que naix l'any 2021 com el seu treball final del màster d'Història de la Ciència i Comunicació Científica en l'Institut Interuniversitari López-Piñero i que, en un format d'entrevistes, visibilitza el treball de diverses dones en la ciència, la tècnica i la seua història. Recentment, Mar Rivera, titulada en el Màster d'Història de la Ciència i Comunicació Científica en l'Institut Interuniversitari López Piñero, és autora d'una publicació, titulada Fem ciència?: Dones, pràctiques commemoratives i cultura científica, en el qual explica amb detall el seu projecte.

Per a Mar Rivera aquesta iniciativa, que ja suma 17 entrevistes en dues temporades obri un fascinant camí d'aprenentatge que tindrà continuïtat gràcies a una nova ajuda del Institut d'Estudis Catalans (IEC). El projecte tindrà una nova temporada d'entrevistes, que inclourà taules redones i participació de la comunitat. Mar Rivera, apassionada per aquest projecte, ha realitzat estades i ha participat de diversos congressos internacionals. En aquest camí, part de la història de la ciència per a analitzar críticament el que significa commemorar un dia per a la dona i la xiqueta en la ciència, una perspectiva que també comparteix en aquesta entrevista concedida per a l'Institut Interuniversitari López-Piñero en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència.

Què pots destacar d'aquestes entrevistes del projecte FEM Ciència? i de les dones que les protagonitzen?

Cadascuna té una imatge completament diferent, encara que sí que crec veig un biaix d'edat. Potser les dones de major edat, amb més trajectòria, sí que ho han tingut més complicat i les que han fet "el clic" sí que reflexionen i t'expliquen moltes experiències on han sigut discriminades. Després hi ha una edat intermèdia, que em fa la sensació que bo, les coses han millorat molt, però que hi ha moltes coses que es poden canviar, com una visió molt positiva. Potser les dones més joves, que estan començant, sí que tornen a agarrar aquesta idea que encara falta molt i no ens hem de conformar amb el que ja tenim perquè al final, la igualtat d'oportunitats no existeix per a moltes dones.

Per a tu Què ha sigut el més significatiu d'aquesta experiència en el projecte FEM Ciència?

M'ha sorprés tot el que he aprés d'aquestes dones, no sols quan parlen dels seus treballs o si et compten coses com si fora una lliçó d'alguna cosa que desconeixes, sinó que de les seues pròpies experiències com a dones en la ciència, quina és la seua metodologia que utilitzen, com es relacionen amb la ciència o amb el seu entorn, llavors et diria que sobretot el que he aprés és de l'experiència d'elles.
 

En aquest sentit, quins altres elements destaques sobre conéixer a aquestes dones i col·laborar amb elles a mostrar el seu treball?

Crec que és molt important que fem una xarxa entre les dones, per a ajudar a les noves generacions - que seríem tu i jo – per a facilitar i compartir tota aquesta informació entre dones, perquè al final moltes vegades només ho compartim amb companys masculins perquè és la majoria de la disciplina.

Respecte al treball que has realitzat, veus elements comuns en aquestes entrevistes?

Sí, jo et diria que l'element que més s'ha repetit és que els sembla fonamental fomentar vocacions científiques en les xiquetes i la dificultat que té el com comunicar-lo, com arribar i transmetre missatges que no estiguen esbiaixats, que no tinga la idea de la superheroïna o tampoc sent elitistes deixant aquesta idea de la ciència només per als i les més llistes de la classe, sinó per a tots. Falta aquest toc de quotidianitat, la ciència són moltes coses, la ciència es troba en les llars, però és una part de la ciència que en general s'ha invisibilitzat.

Com creus que aquests relats aporten en visibilitzar a les dones de ciència?

M'agradaria saber-ho millor i tindre més feedback del que tinc. Perquè sí, a vegades et feliciten i et diuen molt bona faena, però realment m'agradaria que aquestes entrevistes es pogueren parlar i comentar amb altres persones de la disciplina o estudiants que les estiguen veient, per a saber com elles entenen aquestes entrevistes, si realment els ajuden en alguna cosa o si simplement se senten recolzades d'alguna manera o si hi ha alguna cosa que encara els falta. És un tema que moltes vegades m'he plantejat, quin impacte està tenint això o si té un relleu per a una altra persona. Quan vaig començar les entrevistes mai havia editat un vídeo, mai havia fet una entrevista i simplement és posar-li ganes, intentar aprendre el màxim i al final és superinteressant perquè, en general, aquests espais de converses amb altres dones costen de trobar i jo em sent molt còmoda.

Què ens pots comptar de la nova temporada d'entrevistes?

En aquesta tercera temporada em centre en dos blocs, primer el que és la cultura material i el segon és forma de comunicació científica. La idea és entrevistar quatre persones en cada bloc i al final de cada bloc fer una taula redona amb les quatre entrevistades, jo com a moderadora. Com ja hauran eixit prèviament les entrevistes, perquè la gent podrà fer preguntes a través de les xarxes socials, de manera de tindre un feedback i que la taula redona siga una conversa.

Quin missatge i reflexions pots entregar sobre una nova commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència?

Quan vaig fer el TFM el que més va sorprendre d'aquest dia és que és una commemoració de dalt cap avall, perquè normalment les commemoracions són perquè la població s'organitza per a reclamar o exigir algunes coses i aquesta no, perquè va ser creada per l'ONU per a visibilitzar a les dones. Un dia com aquest pot ser punt d'inflexió que pot servir per a canviar moltes coses, però també hem d'estar al corrent perquè al final pot ser un Purplewashing (rentada d'imatge porpra) que li criden, per això és important veure quins objectius hi ha, però no sols que objectius sinó quines mesures estan prenent aquestes organitzacions per a realment complir aquests objectius.

Necessitem una mirada més crítica davant aquesta mena de commemoracions?

No val fer un acte una vegada a l'any i dir "sí, estem tots compromesos per a aconseguir tal i tal" bo, però quines mesures s'estan aplicant?, s'està fent una anàlisi sobre si s'està veient algun canvi? Moltes els discursos tenen una mirada poc crítica i la història de la ciència és una eina supervaluosa per a assenyalar totes aqueixes coses i revisar-les.

Sobre aquest dia, se li ha de posar una mirada molt crítica i conéixer realment com és l'origen, quins són els propòsits i que objectius volem nosaltres les dones i les xiquetes. Perquè potser hi ha moltes de les nostres necessitats que potser ni es coneixen o que no s'estan veient reflectides, llavors nosaltres hem de tindre la veu en aquest dia.

Por Victoria Martínez Antipa

Estudiant en pràctiques del Màster Universitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica  en el IILP-UV