Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Categoria "Cultures visuals"
El cartellisme i el cinematògraf van tenir un paper protagonista a la lluita antivenèria, alhora que avançava la quimioteràpia
La tardor de 1909, el microbiòleg Jean Comandon (1877-1970) va presentar al món les primeres imatges cinematogràfiques del Treponema pallidum, l’agent etiològic associat a la sífilis. Havien passat a penes quatre anys des que Fritz Schaudinn (1871-1906), juntament amb Erich Hoffmann (1869-1959), realitzés les primeres observacions microscòpiques d’aquesta bactèria espiroqueta en unes mostres de sang de pacients de l’Hospital de La Charité, però la pel·lícula de Comandon aconseguia una nova fita, encara que d’un altre abast, en l’avenç científic al voltant d’aquesta malaltia de transmissió sexual.
Amb una mica més de tres minuts de durada, la filmació Spirocheta Pallida (Agent de la Syphilis) es va realitzar mitjançant un aparell format per 25 elements tecnològics que, grosso modo, combinava l’ultramicroscopi amb la càmera cinematogràfica. Amb l’objectiu que les mostres biològiques no morissin a causa de la calor de la llum de la càmera, l’aparell constava de components protectors, com cortinetes i sistemes de refredament, i es va construir gràcies al finançament de l’empresari cinematogràfic Charles Pathé (1863-1957). Com a resultat, aquesta tecnologia oferia imatges en moviment inèdites de l’agent bacterià de la sífilis, preses de la còrnia d’un conill amb queratitis sifilítica, que ajudarien a entendre, entre altres qüestions, la seva conducta motriu. A més, aquesta petita pel·lícula va suposar la consolidació d’un nou règim visual de la ciència inaugurat pels daguerreotips d’Alfred Donné (1801-1878), metge, microscopista i pioner de la fotomicrografia, realitzats a París juntament amb el seu assistent Léon Foucault (1819-1868), que obriria les portes a noves narratives visuals sobre la malaltia i la salut.
Per a continuar llegint:
