"Sabers en acció": https://sabersenacció.iec.cat/
Volum 4: Estudis
Una història de les populars representacions de les substàncies químiques de les darreries del segle XVIII als inicis del XIX.
La química disposa en l’actualitat d’una gran varietat de formes de representació de les substàncies: fórmules empíriques i moleculars, representacions bi- i tridimensionals amb divers grau de precisió, fórmules de Lewis, models atòmics i moleculars, etc. Aquesta rica cultura visual ha sigut construïda gradualment al llarg dels dos últims segles. Les fórmules químiques com a “H2O” van sorgir a mitjan dècada de 1820 i es van popularitzar durant els anys següent gràcies als manuals de Jacob Berzelius (1779-1848) i altres autors. Procedien d’altres propostes anteriors que es revisen en aquest text gràcies a noves investigacions històriques.
Abans de l’arribada d’aquestes modernes fórmules químiques, es van emprar un bon ventall d’imatges per a representar substàncies, moltes d’elles procedents de l’àmbit de l’alquímia. El simbolisme alquímic era fonamentalment al·legòric i incloïa relacions complicades d’endevinar a hores d’ara. És cert que hi havia ambigüitats i que els mateixos alquimistes podien efectuar diferents interpretacions d’un símbol peculiar. Però no hem d’oblidar que altres imatges gaudien d’un significat precís per a les persones coneixedores del tema.
Les relacions entre metalls i planetes, per exemple, van inspirar tota una sèrie de símbols basats en l’astrologia que deixaven poc marge per a ambigüitats. La lluna representava sempre a l’argent, el sol a l’or i el planeta mercuri al metall líquid (argent viu) que ara porta el seu nom. Els alquimistes també van emprar abreviatures i pictogrames per a designar productes, operacions i instruments com el “bany Maria” o els diferents tipus d’alambins i forns. Molts d’aquests símbols apareixen també en obres mèdiques i farmacèutiques, així com en tractats sobre arts i manufactures durant els segles XVI i XVII.
Per a continuar llegint:
