Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

NOTICIA VOL. 4. NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Intel·ligència humana” de David Brydan (King’s College London)

  • 10 de juny de 2026
Image de la noticia
Taula de distribució de puntuacions d’una mostra de 905 infants avaluats en la prova Stanford-Binet de 1916. Font: Lewis Terman, The Measurement of Intelligence (1916). Wikimedia.

Volum 4 de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/es/

Categoria "Estudis"

NOTICIA VOL. 4. NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Intel·ligència humana” de David Brydan (King’s College London)

Psicologia, diferència humana i la controvertida història de la ciència de la intel·ligència.

La intel·ligència s’ha entès de maneres molt variades per diferents cultures al llarg de la història. En realitat, la concepció moderna de la intel·ligència no va començar a emergir realment fins a la Il·lustració. Atès que va ser un període que celebrava el poder de la raó humana per a superar la superstició i el fanatisme, resulta lògic que creixés l’interès per esbrinar en què consistia això que anomenaven “raó”, qui la posseïa i quin paper exercia en l’organització de la societat. Aquest interès també va ser impulsat per idees sobre les diferències humanes i les desigualtats. El canvi econòmic i social, l’expansió colonial i el sorgiment de les interpretacions evolucionistes van crear un ambient propici per a les interpretacions que explicaven les diferències en la capacitat mental a través de les desigualtats entre europeus blancs i altres races, entre rics i pobres, o entre homes i dones.

La concepció de la intel·ligència al segle XIX resulta ja més propera a les interpretacions actuals. El terme es va fer servir cada vegada més per a referir-se a les altes capacitats mentals, de manera que van quedar arraconats. Així, s’associava més estretament amb la raó i la racionalitat, alhora que perdia els seus vincles amb la virtut i el caràcter, així com també abandonava les seues connexions religioses i la seua relació amb la divinitat. Va passar a ser entesa com quelcom propi de certs individus i grups, una capacitat que algunes persones posseïen més que altres. Gairebé al mateix temps, la psicologia moderna va començar a estudiar les habilitats mentals i aquestes noves idees sobre la intel·ligència van servir com una etiqueta convenient, que proveïa un conjunt d’eines conceptuals, de gran utilitat per a la construcció d’aquesta disciplina. Aquests primers psicòlegs es van dedicar a convertir la intel·ligència en una ciència.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/intelligencia-humana/