"Sabers en acció": https://sabersenacció.iec.cat/
Volum 1: Períodes
Capítol 3: Els inicis de la ciència araboislàmica
Un viatge pels mites associats a la ciència escrita en àrab durant l’edat mitjana d’Alexandria a Bagdad a través de Síria, Pèrsia, Bizanci i l’Índia.
Un dels tòpics més coneguts de la història de la ciència és considerar que “els àrabs” o els “musulmans” van ser uns mers intermediaris entre la cultura grecoromana i el Renaixement. La ciència desenvolupada a les societats islàmiques, expressada generalment en àrab com a llengua de koiné, constitueix en si mateix un capítol substantiu en la història de les ciències, tan ric i divers com ho és l’islam. El relat de la història està teixit per mil històries esbiaixades segons interessos concrets que convé revisar.
El mite més polèmic sobre la relació entre ciència clàssica i islam és el de la destrucció de la biblioteca d’Alexandria. El primer autor àrab que ho esmenta és ʿAbd al-Laṭīf al-Bagdādī, un destacat metge i filòsof que, explicant el seu viatge per Egipte en 1203, es refereix simplement a la “biblioteca que ʿAmr va cremar amb el permís de ʿUmar”. Un relat un xic més llarg apareix en una obra sobre biografies de científics, Història dels savis, escrita per l’egipci Ibn al-Qiftī (m. 1248). El general ʿAmr ibn al-ʿĀṣ conquerí Alexandria entre el 641 i el 642 en nom del califa ʿUmar (m. 644). Segons Ibn al-Qifṭī, en trobar-se amb els llibres de la mítica biblioteca, el general hauria demanat instruccions al califa, que li hauria respost: “Si el que diuen els llibres està d’acord amb el Llibre de Déu, no són necessaris; si el contradiu, no són desitjables. Per tant, destrueix-los”. El foc dels llibres escalfà els banys alexandrins durant sis mesos.
Per a continuar llegint:
