Ponent: Jaume Sastre Juan
Dimecres 04 de febrer a les 17:00 hores
Format: Presencial, Aula 0 Palau Cerveró.
Codi d’accés: 853959
El seminari se impartirà en català.
Resum
El maig de 1985, l’exposició “Catalunya, la fàbrica d’Espanya” va ser inaugurada a l’antic mercat del Born de Barcelona. Comissariada pels historiadors de l’economia Jordi Nadal i Jordi Maluquer de Motes, i organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, va ser una de les primeres macro exposicions que marcarien la política cultural d’una ciutat que estava sent transformada en vistes als Jocs Olímpics de 1992. Va ser també un moment clau en la construcció del “patrimoni industrial”, tot posant en circulació un clixé historiogràfic que faria fortuna tant dins com fora de l’acadèmia: Catalunya com a “fàbrica d’Espanya”. Aquesta comunicació explora els usos polítics del passat industrial a partir de la seva construcció expositiva, entenent el mercat del Born de Barcelona com un “laboratori cívic”. Al seu llibre Making Culture, Changing Society (2013), Bennett argumenta que els museus es poden entendre com a laboratoris cívics, és a dir, com a palanques que permeten operar políticament a través d’un seguit de pràctiques de col·lecció, classificació, estudi i exhibició d’objectes. Articulant certs sabers experts (com ara la història de l’economia) amb certs artefactes (com ara una màquina de vapor o una vella farga catalana) s’aconsegueixen produir realitats prèviament inexistents (com ara “Catalunya, la fàbrica d’Espanya”), que posteriorment s’aspira a capil·laritzar socialment, amb efectes tant epistemològics com polítics. Un estudi de quins van ser aquests efectes per al cas que ens ocupa pot aportar elements de reflexió sobre els usos del passat en el present en relació a la identitat nacional, el conflicte social o la colonialitat.
Biografia
Jaume Sastre-Juan és professor Serra Húnter a l’Institut d’Història de la Ciència i al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos de recerca giren al voltant de la història política de la divulgació científica, així com de la història i la filosofia de la tecnologia. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la història política de la “interactivitat” en museus de ciències, l’interès de la Fundació Rockefeller en la divulgació científica a la dècada de 1930 i la banalització de tecnologies nuclears a través d’exposicions lúdiques, entre altres. Ha coeditat els llibres Science Popularization as Cultural Diplomacy in Cold War UNESCO, 1946-1958 (Routledge, en premsa) i La cultura científica de la Transición: Museos, ciencia y política en la Barcelona preolímpica (Bellaterra Edicions, en premsa). Actualment fa recerca sobre història del formigó i de la indústria del ciment.
