Data: dijous 12 de març

Hora: 17:00

Format: online Zoom codi d' accés 655792

Ponent: Valentina Marta-Rodríguez

Resum:

Des dels anals de la història, els estereotips misògins han estat presents en la nostra societat influenciats per percepcions religioses, culturals, socials i patriarcals, i en els quals el paper de la traducció va ser capital per a la difusió d' aquests coneixements. Aquests estereotips van arribar a ocupar gran part dels més cèlebres tractats i manuals científics exercint una total violència mèdica contra les dones. D' aquesta manera és com, tradicionalment, algunes dolències s' han associat de manera exclusiva o predominant al sexe femení, sovint abordades des d' un enfocament que subordinava el cos i la ment de les dones a nocions de fragilitat, inestabilitat emocional o irracionalitat. Tot això va ajudar a implantar en l'imaginari social un sinfí de prejudicis i estereotips de gènere que van perpetuar la consideració de la dona com el sexe feble i on la pràctica traductora va contribuir en aquestes percepcions. Aquestes nocions no són sinó el resultat de construccions socials i culturals arcaiques que reflecteixen una comprensió limitada del sexe femení, que van ajudar a perpetuar, també a través de la traducció en tant que eina de difusió de coneixements, tots aquests estereotips de debilitat i irracionalitat.

Nota biogràfica:

Valentina Marta-Rodríguez és professora ajudant doctora a la Universidade de Vigo i intèrpret jurada pel Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. El seu perfil investigador gira entorn de la traducció medicojurídica i, en l'actualitat, és membre de GALMA (Galician Observatory for Media Accessibility), grup que assessora el Parlament Europeu. És autora de nombrosos articles i ha impartit conferències, tant a nivell nacional com internacional. Les seves línies de recerca en curs són els gèneres textuals mèdics, l'ús de les novel·les gràfiques i dels còmics com a material didàctic i pedagògic i l'estudi de gènere a través de la història de la traducció. Durant gairebé vint anys va treballar com a traductora freelance per a importants laboratoris farmacèutics, tant en un marc exclusivament medicourmacèutic com medicojurídic. Està especialitzada en el camp de les malalties rares per tal de visibilitzar els pacients que les pateixen i intentar, així, millorar la seva qualitat de vida mitjançant la literatura mèdica traduïda. Va traduir la primera obra en castellà sobre la teràpia ocupacional per a pacients amb distròfia muscular de Duchenne; així com un extens manual de més de 500 pàgines sobre les amiotròfies espinals. Va exercir, també, com a assessora en la traducció i redacció de documents mèdics (en gallec i castellà) per obtenir textos que es regeixin per l'idiomaticitat i resultin llegibles per a les persones. Amb el seu treball pretén reivindicar l'ús del gallec i del castellà com a llengües de la ciència i contribueix al seu desenvolupament. Ostenta diversos premis de poesia i un poemari (Takotsubo: morfopatoloxia dun cor trencat [Takotsubo: morfopatologia d'un cor trencat]) publicat per l'editorial Medulia. La seva trajectòria el va portar a rebre el juliol del 2024 la condecoració d'excel·lència de la comunitat Alumni-UVigo en l'àmbit humanístic.