Organitzadors: Carmel Ferragud  (IILP-UV) i Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV)

Dia 29 d’abril de 2026. Facultat de Geografia i Història, Aula F3.5.

ZOOM: https://uv-es.zoom.us/j/95521842729

10.00 h. Antonio Conejo da Pena: “Salut i atenció sanitària a l'antiga Roma”.

A l’antiga Roma, la deïtat de la Salut era en realitat una mena d’al·legoria amb un significat ambivalent: d’una banda, se li suposaven uns atributs que permetien aplacar una epidèmia o una malaltia, i de l’altra, tenia unes connotacions polítiques lligades amb la salvació i del benestar comunitaris. En el cas de patir alguna malaltia, en el mon pagà se solia recórrer a les guaricions miraculoses de divinitats com Asclepi o Higiea, però sovint no quedava cap altre remei que sol·licitar els serveis d’un metge que era qui tenia els coneixements, o la capacitat, per curar a algú. Al respecte, també tingueren una gran rellevància els valetudinaria, una mena d’hospitals de campanya on s’atenia als soldats ferits al camp de batalla. Així mateix, els romans, i abans els grecs, van establir l’obligació d’oferir socors o hospitalitat a qualsevol estranger que demanés ajut —estigués o no malalt—, primer en cases particulars, i amb el temps, en edificis pensats estrictament amb aquesta finalitat, els anomenats xenodocheia o albergs per a forans. Amb el triomf del cristianisme, en el llindar dels segles IV-V, es multiplicaren les institucions destinades a atendre a la gent necessitada, als col·lectius més vulnerables, a les persones impedides i, lògicament, als malalts que acabarien derivant en els hospitals que van arrelar ja als segles medievals.

10.45 h Preguntes i discussió.

11.00 h. Andrea Martí Serrano: “Les dones i l’assistència als hospitals baixmedievals valencians (ss. XIV-XV)”.

Les darreres dècades, diversos investigadors dedicats a la història dels hospitals a l’edat mitjana han posat de manifest la necessitat de remarcar la presència en aquestes institucions d’una pràctica assistencial plural. Mitjançant aquesta comunicació proposem fer un estudi a la multiplicitat de vies curatives disponibles als hospitals medievals a través de la rica documentació conservada a les institucions hospitalàries valencianes baixmedievals. Els llibres de comptes ens permeten entrar en el detall de les mesures i dels mecanismes emprats als hospitals valencians en l’atenció als seus interns, que podien anar des del carbó que s’utilitzava per combatre les plagues de xinxes fins al cultiu de plantes medicinals que purificaven l’ambient, però que també podien ser emprades dins dels processos de destil·lació o d’elaboració de remeis que s’elaboraven dins d’aquests centres. Tant en la seua producció com en la seua subministració, la figura de les dones constituí un element fonamental, no sols com a treballadores internes, sinó també dins del personal contractat de forma intermitent. Així, les institucions hospitalàries valencianes ens proporcionen un cas d’estudi molt ric, que ens permet observar amb més detall les particularitats de la pluralitat assistencial que en ells s’esdevenia i la diversitat d’actors i actrius que intervenien en ella.

11.45 h Preguntes i discussió.

Dia 6 de maig de 2026. Institut Interuniversitari López Piñero (Palau de Cerveró), Saló d'actes.

ZOOM: https://uv-es.zoom.us/j/93952220744

10:00 MaríaLuz López Terrada: “Un espai renaixentista per a l’assistència pública: l’Hospital General de València”.

En aquesta presentació s'analitzarà com a estudi de cas l'Hospital General de València durant la modernitat, entès des d'un concepte de cultura obert i no reduït a un discurs de construcció social, és a dir, com una institució on hi ha la caritat, l'assistència i la política. Aquest hospital, igual que altres durant aquest període, ha de ser vist com un recurs sanitari més, depenent de les possibilitats econòmiques del pacient, però alhora formant part del complex panorama assistencial de l'Edat Moderna, on el recurs a les figures centrals com el metge, cirurgià, sanador o curandero es van desenvolupar en un escenari molt diferent. Cal tenir en compte que en el període que ens ocupa tenia lloc a tot Europa una profunda transformació de les institucions hospitalàries sorgides durant l'Edat Mitjana. De manera general hi va haver una tendència a la desaparició de les petites institucions medievals i a l'aparició de grans centres on es proporcionava una assistència “general”. Aquesta evolució es va produir arran dels canvis sorgits a tot l'occident entre els quals cal destacar el sorgiment de les noves monarquies, el creixement de la població i el consegüent augment del nombre de pobres, els processos de Reforma i Contrareforma, que al seu torn van influir en l'existència de diferents models d'assistència hospitalària, els canvis de la medicina i el tractament anomenat morbo gallico) i la remissió d'altres (com la lepra).

10.45 h. Preguntes i discussió.

11.00 h. Josep M. Comelles: “L’hospital contemporani i la identitat de la res publica local en la transició entre l’acollida i la terapèutica”.

Entre el segle XIX i el segle XXI, el dispositiu hospitalari d’Occident ha sofert una mutació des del seu significat cultural, entre l’acollida i el diagnòstic-terapèutica i el seus efectes en l’hospital centrisme dels dispositius actuals i finalment el seu significat identitari en la res publica local actual. La presentació girarà entorn d’aquestes transicions a partir d’exemples principalment relacionats amb el cas català i valencià però també amb elements comparatius.

11.45 h. Preguntes i discussió.

Ponents:

Antoni Conejo da Pena és professor Titular d’Història de l’Art i Vicedegà Acadèmic de la Facultat de Geografia i Història (UB). La seua recerca s’ha centrat sobretot en l’estudi històric, social i arquitectònic dels hospitals medievals i de la primera època moderna, fruit de la qual en són múltiples publicacions. En aquest sentit, des de 2012 coordina “Els Abrils de l’Hospital”, un encontre científic internacional impulsat per l’IRCVM per debatre i donar a conèixer noves investigacions sobre els espais i les pràctiques d’assistència durant l’època medieval i moderna. També és autor de múltiples publicacions de pintura, escultura i sobretot arquitectura gòtiques de l’àmbit català i sicilià. Finalment, ha col·laborat en la redacció d’informes tècnics d’edificis com la catedral de Palma de Mallorca, la Seu Vella de Lleida, la catedral de Tarragona, l’hospital del Coll de Balaguer (Hospitalet de l’Infant), el palau de la Generalitat i l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Andrea Martí Serrano és Graduada en Història per la Universitat de València, on va cursar posteriorment el màster en Patrimoni Cultural i el màster en Història de la Formació del Món Occidental. Ha treballat com a tècnica d’investigació al Departament d’Història Medieval i al Departament d’Història de la Ciència i Documentació, gràcies a un contracte del programa INVESTIGO (2023-2024). Actualment, és doctoranda del programa de doctorat en Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Medicina Comunicació Científica i membre dels projectes d’investigació Sciència.cat i Hospitalibus.

Josep M. Comelles (Barcelona 1949), és M.D.; M.A. (Filosofia i Lletres); Ph.D (medicina), Ph.D (Antropologia). Especialista en Psiquiatria (Universitat Autònoma de Barcelona). Catedràtic d'Antropologia Social a la Universitat Rovira i Virgili (URV, Tarragona) des del 2003, actualment emèrit i professor distingit. Fundador del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional i del Doctorat en Antropologia Mèdica de la URV. Membre del Medical Anthropology Research Center de la URV. Ha publicat una vintena de llibres i dos centenars de capítols de llibre i articles en els seus camps d'especialització: l'antropologia mèdica, la història de la ciència, l’antropologia, la medicina i la psiquiatria, principalment, i l'etnografia visual i el documentalisme, que desenvolupa des de fa una dècada.

Marialuz López Terrada (València, 1960), estudià Geografia i Història en la Universitat de València, on en 1986 obtingué el doctorat en Història amb la tesi El Hospital de Valencia en el sjglo XVI (1512-1600). Des del 1990 fins al 2015 va ser investigadora científica del CSIC a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC), del qual va ser directora durant dos anys. Actualment treballa a INGENIO, institut de recerca mixt de la Universitat Politècnica de València i del CSIC. El seu treball se centra en la història social i cultural de la ciència a l'Edat Moderna en tres grans línies. En primer lloc, a l'estudi històric de les cultures mèdiques als segles XVI i XVII, concretament a l'àmbit de la Monarquia Hispànica. Ha publicat diversos estudis d’història dels hospitals, el control de l'exercici mèdic, preferentment en l'àmbit valencià, i els recursos assistencials i la presència de formes extraacadèmiques de medicina a la societat dels segles XVI i XVII, amb un èmfasi especial en el paper de la dona com a agent de salut en la modernitat moderna. També, com a apropament a les cultures mèdiques del passat, ha publicat diferents treballs sobre representació de la medicina a la literatura, particularment al teatre espanyol del Segle d'Or. La segona línia d'interès és la història natural en relació amb el Descobriment d'Amèrica i l'estudi del procés d'introducció de les plantes americanes a Europa, en particular del tomàquet. Finalment, ha treballat en la realització de catàlegs bibliogràfics i edició de fonts historicomèdiques

COL.LABORA: