“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Categoria "Relats i fonts"
La història dels documentals científics revela les canviants interaccions entre ciència i cinema
l jove cineasta Luis Buñuel (1900-1983) va emprar l’any 1930 diferents fragments del documental Le Scorpion Languedocien per a iniciar una de les seves primeres pel·lícules que el farien famós: L’Age d’Or (1930). El documental havia estat realitzat per la companyia francesa Éclair durant l’any 1913, dins de la seva col·lecció “Scientia”, on figuraven molts altres documentals de relleu. Buñuel va reduir aquest documental de sis minuts a unes breus seqüències de dos minuts. Va escurçar els continguts sobre l’anatomia i el comportament d’aquest conegut artròpode i va seleccionar les imatges més evocadores amb títols intercalats i textos al·lusius. Es va apropiar així de fragments d’imatges naturalistes del documental per a emprar-los dins del seu propi projecte creatiu sota plantejaments surrealistes que podríem pensar són a les antípodes dels principis del documental científic. O no és així?
L’estratègia de Buñuel no resulta tan sorprenent si considerem la forta interacció entre ciència, tecnologia i cinema durant el primer terç del segle XX. Aquesta interacció va propiciar la hibridació de gèneres i temes, així com la col·laboració de creadors d’obres de ficció i documentals. A les darreries del segle XIX, el cinematògraf, amb els seus precedents i altres instruments per a l’estudi del moviment, va ser considerat un potent instrument per a la ciència i la medicina, no sols per a circular sabers en l’esfera pública, sinó també per a produir-los en àrees com la microbiologia o l’estudi del moviment.
Per a continuar llegint:
