Organizadores:

Carmel Ferragud (Institut Interuniversitari López Piñero, UV) y Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV)

Miércoles 17 de abril de 2024. Institut Interuniversitari López Piñero (Palau de Cerveró), Salón de actos.

ZOOM:  https://uv-es.zoom.us/j/96935845626

10.00 h. Josep Maria Comelles: De la tutela de l’orat a la medicalització de la bogeria. De la sala d’orats de la Santa Creu al Manicomi de Sant Andreu (1401-1915).

La bogeria és un concepte cultural que només es medicalitza al segle XIX. A la Corona d’Aragó el concepte de bogeria es tradueix en un ric vocabulari i per les implicacions jurídiques i constitucionals relatives a la regulació de la seva tutela i acollida. La condició cultural de la bogeria en general dona lloc a un debat sobre la seva acollida que, als regnes de la Corona d’Aragó va ser assumit per algunes institucions d’acollida, però no únicament. A banda de l’acollida la bogeria és objecte de representacions artístiques i literàries, de documentació administrativa i jurídica i de descripcions etnogràfiques. La ponència recull una part d’aquesta documentació pel període de la Espanya Moderna, un temps força negligit per la recerca específica d’aquest camp.

10.45 h. Preguntas y debate.

11.00 h. Enric Novella Gaya: Modernitat, bogeria i poder.

No hi ha dubte que una de les implicacions més rellevants del sorgiment de la clínica psiquiàtrica al trànsit del segle XVIII al XIX fou l'aparició d'una nova mirada sobre l'ésser humà i la introducció de noves eines per a l'anàlisi no només de la conducta i l'experiència individual, sinó també de fets històrics, patrons col·lectius de comportament i altres fenòmens socials, polítics i culturals. Així, per exemple, i malgrat que el mateix Philippe Pinel va alertar expressament del risc que assumien els alienistes si pretenien “erigir-se en censors suprems de la vida privada i pública dels homes, i d'abastar amb els seus punts de vista la història, la moral, la política i fins i tot les ciències físiques”, molts practicants de la medicina mental no han vacil·lat a l’hora de postular un augment en la incidència de la bogeria, el crim o el suïcidi com a prova de les "problemàtiques" conseqüències de la civilització; de qualificar com a deliris, al·lucinacions o histèria les experiències epifàniques, místiques o creatives de figures eminents del pensament, la religió o l’art; o de recórrer a diverses categories o entitats clíniques (com ara la monomania, la neurastènia, la paranoia o els anomenats trastorns de la personalitat) per tal de donar compte de la trajectòria de personalitats públiques rellevants. Mitjançant un recorregut per diferents modes de comprendre psiquiàtricament el lideratge polític i l’exercici del poder al llarg dels últims dos segles, la ponència tractarà de posar en relleu novament el peculiar estatut de la psicopatologia com un àmbit discursiu en què el món modern cultiva d'una manera exemplar la seua (insaciable) reflexivitat.

11.45 h. Preguntas y debate.

Ponentes:

Enric Novella és Professor Titular d'Història de la Ciència de la Universitat de València i investigador de l'Institut Interuniversitari López Piñero d’Estudis Històrics i Socials sobre la Ciència. És autor de les monografies Der junge Foucault und die Psychopathologie (Berlin, 2008), La ciencia del alma (Madrid/Frankfurt, 2013), El discurso psicopatológico de la modernidad (Madrid, 2018) i Las políticas de la locura (València, 2023), així com de nombrosos articles i assaigs dedicats a la història i la filosofia de la psiquiatria, la psicologia i la medicina.

Josep M. Comelles (Barcelona 1949), M.D.; M.A. (Filosofia i Lletres); Ph.D (medicina), Ph.D (Antropologia). Especialista en Psiquiatria (Universitat Autònoma de Barcelona). Catedràtic d'Antropologia Social a la Universitat Rovira i Virgili (URV, Tarragona) des del 2003, actualment emèrit i professor distingit. Fundador del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional i del Doctorat en Antropologia Mèdica de la URV. Membre del Medical Anthropology Research Center de la URV. Ha publicat una vintena de llibres i dos centenars de capítols de llibre i articles en els seus camps d'especialització: l'antropologia mèdica, la història de la ciència, l’antropologia, la medicina i la psiquiatria, principalment, i l'etnografia visual i el documentalisme, que desenvolupa des de fa una dècada.

Col·labora: