Durant el 2015 vam tenir l'oportunitat de contemplar grans troballes arqueològiques que no van deixar indiferent al món. Hem volgut recollir els deu descobriments més increïbles.
27 de de gener de 2016
Durant el 2015 vam tenir l'oportunitat de contemplar grans troballes arqueològiques que no van deixar indiferent al món. Hem volgut recollir els deu descobriments més increïbles:
La tomba d'un príncep cèltic a França. Durant les tasques de monitoratge d'unes obres en la localitat de Lavau, situada al nord de França, el Centre Nacional d'Arqueologia Preventiva de França va trobar l'enterrament d'un príncep cèltic que datava del segle V a. de C. El príncep anava acompanyat per un luxos aixovar funerari, que demostra la gran influencia que aquest va tenir en vida.
Els colons de Jamestown. Va ser descoberta fa uns pocs anys i ha estat qualificada com la primera colònia permanent anglesa d'Amèrica. En aquest 2015 la novetat ha estat l'estudi que s'ha dut a terme sobre quatre tombes en el presbiteri d'una església original. En la recerca s'ha intentat descobrir quin va ser la interessant història d'aquesta colònia, així com identificar i posar nom als quatre individus que habitaven les tombes estudiades.
El primer d'ells, el Reverend Robert Hunt, capellà de l'Església, que va morir en 1806. El capità William West, que va morir en la batalla contra els indígenes en 1610. El noble Ferdinando Wainman, mort entre 1609 i 1610 durant l'època de la fam, va ser enterrat en una tomba molt més exuberant que les altres dues, signe del seu rang social. I l'últim, l'explorador Gabriel Archer, mort també en aquesta fam.
Els orígens dels esclaus del Carib del segle XVIII. Va ser durant l'any 2010 quan van ser descoberts dos esclaus i una esclava d'origen africà a la illa del Carib de Sant Martí, però en la recerca realitzada no es va poder dur a terme un correcte estudi genètic, a causa de l'acusat grau de deterioració que sofrien les restes oposades. L'esdeveniment produït aquest any 2015 ha estat l'aparició d'una nova tècnica que permet obtenir ADN de material genètic. Això ha permès als investigadors que mitjançant el genoma obtingut d'algunes peces dentals i les comparacions d'aquest genoma (amb faccions pròpies del continent africà) amb persones modernes de l'Oest d'Àfrica, determinar que un dels esclaus procedia de Camerun i l'home restant i la dona d'alguna regió voltava a l'actual Nigèria o Ghana.
La piscina de mercuri de Teotihuacan. El descobriment data del 24 d'abril en la piràmide de la serp de Teotihuacán a Mèxic i va ser dut a terme per un arqueòleg de l'Institut Nacional d'antropologia i Història, que va trobar restes de mercuri líquid en quatre càmeres funeràries situades sota aquesta piràmide. Segons les interpretacions de l'institut, aquesta espècie de *rio de mercuri és l'espai que representa el regne d'ultratomba dels morts.
Les primeres evidències d'art rupestre a Indonèsia. En una societat on l'art rupestre es troba en gran part en mans del continent europeu, va ser una grata sorpresa el descobriment d'unes pintures rupestres trobades en una cova de la illa Sulawesi d'Indonèsia. Segons un estudi realitzat a partir de l'urani contingut a la zona on es troben aquestes pintures, se sap que aquestes van ser realitzades fa ja 39.300 anys.
La jove de l'Edat del Bronze de Egtved. Les restes d'aquesta jove van ser trobades en 1921 en la localitat de Egtved (Dinamarca), i l'estudi constatava que es tractava d'una princesa local morta l'any 1370. Ha estat aquest 2015 quan gràcies als avanços produïts en la ciència i l'arqueologia quan s'ha sabut que era una jove estrangera procedent de la regió de la Selva Negra a Alemanya. També s'ha sabut que va haver de ser dona en un matrimoni de conveniència; una jove rica que es casa amb un altre jove d'un poble amic per enfortir els llaços entre les dues ciutats.
Cementiri de vaixells en Fourni. Una expedició arqueològica greco-nord-americana va detectar les restes de 22 vaixells naufragats, del 700 a. de C. al segle XVI, en un lloc indeterminat de l'arxipèlag de Fourni, Grècia. Els derelictes es trobaven situats pertot arreu al llarg dels 44 quilòmetres quadrats de l'emplaçament subaqüàtic. El carregament que transportaven les naus ha permès facilitar informació sobre les antigues rutes marines.
Una nova espècie de Homo. Al setembre, la premsa mundial es va fer ressò de la notícia: la troballa d'una nova espècie del nostre gènere, el Homo naledi, els fòssils del qual van ser trobats en 2013 en la cova laberíntica Rising Star, en el denominat Bressol de la Humanitat. El Homo naledi tenia un cervell petit, "de la grandària d'una taronja", un cos estilitzat de metre i mitjà d'altura i pesava uns 45 quilos. El Homo naledi arribà a ser tema de portada de l'edició d'octubre de la revista National Geographic.
Un tresor de monedes romanes en Ueken. Va ser un agricultor el que va trobar una gran quantitat de monedes enterrades en el seu camp de cirerers a la ciutat de Ueken, a Suïssa. Els arqueòlegs, que han recuperat les 4.166 monedes romanes de plata i bronze, constaten que les més antigues daten del regnat de l'emperador Aureliano (270-275) i les més recents del regnat de Maximiano (286-305), més concretament de l'any 294.
Màscara del déu Pa en Hippos – Sussita, Israel. Un grup d'arqueòlegs del Projecte d'Excavacions Hippos-Sussita va trobar enterrat una màscara de bronze. Aquest objecte s'atribueix a la figura de Pa, el déu dels pastors i els ramats. La seva cara té dues banyes petites sobre el cap, unes orelles grans i punxegudes i dos cumuls de pèl a manera de barba. Segons la mitologia grega Pa es dedicava a passejar pels boscos assetjant a nimfes i als pastors més joves, a la recerca d'aventures amoroses.
