.jpg)
Konstandinos Sismanidis és l'arqueòleg grec que assegura que hi ha "indicis molt forts que freguen la certesa" sobre el lloc que ocupen les restes del filòsof.
31 de de maig de 2016
Un conjunt d'arqueòlegs grecs contempla la possibilitat d'haver trobat la tomba d'Aristòtil en unes excavacions que ja s'han perllongat al llarg de dues dècades a l'antiga ciutat de Estagira, emplaçament on es coneix el naixement del filòsof. "No tenim proves, però indicis molt forts que freguen la certesa", va afirmar el director de les excavacions, Konstandinos Sismanidis, als mitjans locals presents al moment. Sismanidis va portar a terme dijous passat 26 de maig la presentació dels resultats obtinguts, al congrés internacional Aristòtil - 2.400 anys, que se celebrava a la Universitat de Salónica.
El grup de professionals dirigit per Sismanidis va concloure després de diverses indagacions que l'edifici descobert durant 1996, a la fi del segle XX, en les citades excavacions, ha de ser per necessitat l'anhelat mausoleu d'Aristòtil. Per a això s'ha dut a terme l'anàlisi de dos manuscrits en els quals es feia referència al trasllat de les cendres del filòsof a la seva ciutat natal. L'edifici citat anteriorment no coincideix amb la fortificació per la qual es troba envoltat, la qual data del període bizantí, fet que des del primer moment va sorprendre als arqueòlegs que porten treballant en Estagira des de l'inici dels anys noranta.
A l'interior de l'edifici s'han produït diferents descobriments, com a monedes d'Alejandro Magne i dels seus successors, fet que situa aquesta construcció en l'inici del període hel·lenístic. Les restes del sostre trobats en aquest jaciment arqueològic demostren que es va fabricar utilitzant teules de la fàbrica real, la qual cosa evidencia que es tractava d'un edifici públic. L'edifici aquest es troba a més entre una galeria del segle V a. de C. i un temple de Zeus del segle VAIG VEURE a. de C., emplaçat dins d'aquesta mateixa antiga ciutat, prop de la seua àgora, i amb vista panoràmiques a tota ella. En el sòl de l'edifici es visualitza un altar que correspon a un rectangle d'1,30 per 1,70 metres. Cadascuna d'aquestes indicacions i el fet que l'estructura de l'edifici es correspon amb la d'una tomba han estat les que han portat als arqueòlegs a pensar que es tractava d'un mausoleu.
En conclusió van determinar que probablement aquest mausoleu estava destinat a Aristòtil, donats els dos antics documents trobats: una traducció en àrab del segle XI d. de C. d'una biografia de l'aquest filòsof grec i el manuscrit No. 257 de la Biblioteca Marciana de Venècia. Ambdues peces precisen que quan Aristòtil va morir en 322 a. de C. a la ciutat de Calcís (actual Calcidia) els habitants de Estagira van decidir traslladar les seues cendres a una urna de coure, la qual van guardar en un mausoleu i al costat de les quals es va construir un altar.
