El grup parlamentari de Compromís planteja posar en valor el nombrós patrimoni arqueològic industrial de la província d’Alacant, que durant mesos ha sofert el oblit i la desprotecció de les institucions.
3 de de febrer de 2016
La província d’Alacant conta amb una gran quantia de patrimoni arqueològic industrial, fruit de la industrialització de la zona durant els segles XIX i XX. És curiós que referint-nos a part del patrimoni de la nostra historia més recent, parlem de una de les parts que més han sofert el oblit i la desprotecció de les institucions. Molts d’aquests béns, com poden ser molins, fàbriques, instal·lacions, edificis o altres infraestructures, no estan inclosos en el Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià (que recull els béns protegits al País Valencià).
És per aquestes raons perquè Compromís va presentar el passat disset de gener una Proposició no de Llei a Les Corts que pretén, actuant conjuntament amb la diputació i els municipis de la província, ampliar el inventari amb elements destacats del patrimoni cultural alacantí, essencial i especialment aquells que figuren com inclosos en el llistat dels Béns de Interès Cultural.
Aquesta pot ser una àrdua tasca, donat que, a excepció del conjunt arqueològic del “Moliner”, situat al terme municipal d’Alcoi, que si que figura en el Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, hi ha 170 béns de rellevància local (títol que no garanteix la protecció màxima d’aquestes infraestructures) a la província d’Alacant. A més, un 11% d’aquests ha segut destruït o desaparegut en aquests últims anys a causa de la bombolla Inmobiliaria.
Segons afirmava la diputada Mireia Mollà, de Compromís “les fàbriques o alqueries que ens van fer poble industrial i orgullós són menjades per el fem i les males herbes”, per això, proposen d’una banda trobar mecanismes que atorguen seguretat jurídica al patrimoni, i d’altra banda plantejar la utilitat social o econòmica d’aquests espais. En aquest punt caldria mirar de posar en valor aquest patrimoni per al turisme, estudiar el impacte econòmic i ocupacional que podria generar, i a més, estudiar la seua importància en la preservació de un paisatge singular dins del patrimoni. És en aquest punt on apareix la idea de portar a terme una diversificació turística cap a l’interior, on es troba la major part d’aquests vestigis industrials. O inclòs es planteja la possibilitat de aprofitar que molt d’aquest patrimoni es localitza en la riba de molts rius o en el seu marge per a poder produir energia utilitzant la força del aigua.
