Segons una recerca realitzada pel CSIC l'endogàmia va ser el factor que va portar a l'extinció als Neandertals. Ho expliquen les anomalies genètiques trobades en la primera vèrtebra cervical d'aquesta espècie.
25 de de novembre de 2015
L'estudi que s'ha publicat en la revista PLOS ONE ha estat realitzat en la cova asturiana del Sidrón i apunta que l'endogàmia va poder ser un component clau en l'extinció dels Neandertals, l'altra espècie intel·ligent que va compartir amb nosaltres el continent europeu i que va desaparèixer fa ja 30.000 anys.
La recerca adverteix que els Neandertals vivien en grups petits els quals estaven relativament aïllats i assenyala també que els membres d'aquests grups concentraven una baixa diversitat genètica. Segons afirma Antonio Roses, el paleoantropòloeg que ha dirigit l'estudi «l'endogàmia, amb la conseqüent pèrdua de diversitat genètica va ser, sens dubte, un dels factors que van contribuir a l'extinció de l'espècie. Se sap, a més, que per baix de certs nivells de diversitat genètica el procés es fa irreversible, ja que disminueix la capacitat de reacció de l'espècie davant eventuals canvis ambientals».
L'estudi realitzat en els ossos trobats a l'interior de la cova mostra anomalies congènites en la primera vèrtebra cervical, anomenada atles i que constitueix el punt de suport del crani sobre la columna vertebral. Segons explica l'expert «l'atles forma un anell d'os on descansa el crani, i pot presentar una gran varietat d'anomalies congènites en la part anterior i posterior de l'anell. Entre elles, la més senzilla és la dehiscencia (falta de tancament) de l'arc posterior en la línia sagital mitjana». Aquesta malaltia està present actualment en la població i la pateixen entre un 1 i un 4% de la població. És per això que les xifres del Sidrón, on han estat trobats ja tretze subjectes, sorprenen tant, ja que llancen uns resultats molt superiors (2 de cada 3 subjectes patien aquesta anomalia).
«Dels tres atles que tenim en El Sidrón – assenyala Antonio Roses - dos presenten anomalies congènites, la qual cosa suposa una proporció molt superior a la taxa normal. Sabem, per comparació amb poblacions humanes actuals i amb altres espècies de mamífers, que aquesta classe d'anomalies són molt poc freqüents, i que solen aparèixer relacionades amb l'endogàmia». Segons afirma el director de la recerca del CSIC, «si sumem aquesta anomalia a altres indicadors d'endogàmia com la retenció del caní de llet (que no cau durant la infància i permaneix en l’edat adulta), les evidències de que aquesta pràctica va poder contribuir de forma decisiva a l'extinció cobra gran importància».
Per tant, si sumem les dades obtingudes en la recerca a tot el que ja sabíem sobre els Neandertals, els resultats són concloents.
