17 de de juliol de 2020

Títol: Reptes de la Comunitat Andina en matèria de Denominacions d’Origen: una visió des de la perspectiva colombiana

Autora: Leidy Carolina Pacheco Guevara (Colòmbia)

En efecte, els països andins pròxims a la línia de l'equador no viuen la variació climàtica de les estacions, si no que per contra presenten condicions climàtiques contínues durant tot l'any, depenent dels pisos tèrmics. A més, és una regió rica en recurs hídrics, i tot això ha permés que diferents tribus que al principi van ser nòmades, s'assentaren en aquests territoris heretant-nos cultures diverses que es tradueixen en gran varietat de productes agropecuaris i artesanals.

No obstant això, malgrat l'existència de la figura jurídica de les Denominacions d'Origen per a distingir productes estretament vinculats a un territori en particular, la norma actualment vigent data d'any 2000, la qual cosa ens situa en un escenari propici per a revisar-la i establir si realment respon a les necessitats econòmiques de la regió i comparar-la amb les normes més recents sobre la matèria, a l'efecte de determinar si es fa necessari actualitzar, modificar o introduir alguns conceptes, proteccions o procediments.

En aqueix sentit el treball consta de 4 blocs distribuïts així:

El primer constitueix un acostament a què és la figura jurídica de les Denominacions d'Origen, com va nàixer, quines funcions compleix, com es diferencia d'altres signes distintius i es realitza un esment de les fonts normatives que regulen el tema, des de l'internacional, passant pel regional, fins al nacional i incloent una anàlisi dels diferents tractats bilaterals en els quals s'ha tractat el tema i un acostament a les discussions de la Ronda de Doha en el marc de l'OMC.

En el segon bloc ens enfoquem en la Comunitat Andina de Nacions, referint-nos a la seua història, el règim normatiu vigent, i les qüestions més puntuals on s'han presentat discussions, com per exemple la protecció reforçada per a vins i begudes espirituoses, la titularitat, els requisits per a la seua declaració, el contingut de la protecció, les autoritzacions d'ús, la inclusió de la figura per a serveis i l'esment de les Especialitats Tradicionals Garantides amb l'objectiu de proposar un tipus de signe diferent a les Denominacions d'Origen, quan la vinculació al territori es trobe diluïda i s'evidencie, en tot cas, una tradició cultural.

En el tercer bloc hem aproximat més la figura pròpiament dita de les denominacions d'origen a casos concrets, com el Cangrejo Negro de Providencia i el Bocadillo Veleño, els quals es van reconéixer amb posterioritat a la Decisió Andina 689 que ha donat pas a una regulació nacional del règim andí vigent, i que ens permeten evidenciar els beneficis d'aquella regulació (com el procediment de declaració que inclou la delegació de la facultat per a autoritzar l'ús, els requisits i les conseqüències de la declaració), però també les fallides (com la falta de suport administratiu per a promoure la DO, així com la falta d'educació del consumidor amb l'objectiu d'entendre si està disposat a pagar de més per un producte certificat).

Finalment, en el quart bloc condensem tots els reptes que té la Comunitat Andina en aquest tema, partint de la conclusió més important que considerem és el retorn a la unificació regional normativa i l'harmonia de conceptes.

Per a l'anterior es troba la dificultat dels tractats bilaterals actualment vigents que alguns països andins han subscrit, però que en tot cas no impedeixen que es puguen arribar a punts de concertació equilibrats per a cada país, atés que en qualsevol dels casos es troben dins dels marcs plantejats per l'OMC i l'OMPI.

Ara bé, en matèria legislativa trobem necessitats de regulació regional en matèria de procediments de 1) reconeixement de protecció, 2) delegació de la facultat d'autoritzar l'ús, i 3) autoritzacions d'ús. Així mateix es requereix legislar en matèria de Consells Reguladors i Règims de Qualitat i contemplar la creació de les Especialitats Tradicionals Garantides.

D'igual manera es considera que no solament ha de donar-se resposta a aquestes necessitats per la via legislativa, si no també es troba necessari abordar-ho des de la perspectiva administrativa en matèria de promoció i educació al consumidor, ja que de res serveix que es facen esforços per a desenvolupar la figura, si la mateixa no produirà efectes econòmics que és la seua principal raó de ser.