19 de de setembre de 2024

Títol: La competència deslleial en l'economia col·laborativa: amenaça o oportunitat per a les empreses tradicionals?

Autora: Diana Ruiz

Durant la defensa, es va exposar com l'economia col·laborativa ha transformat sectors clau com el transport i l'allotjament, però també ha generat importants desafiaments reguladors. Les plataformes col·laboratives han aconseguit operar en condicions més favorables que les empreses tradicionals, evitant complir amb algunes normatives, la qual cosa ha donat lloc a pràctiques de competència deslleial.

Un dels punts clau presentats va ser la identificació de pràctiques com els preus predatoris, la falta de transparència i l'aprofitament de buits reguladors per part d'aquestes plataformes. En el cas d'Uber, per exemple, la plataforma ha sigut criticada en diversos països per no complir amb les regulacions que s'apliquen als taxis, la qual cosa ha generat tensions, especialment a Colòmbia, on el gremi de taxistes ha denunciat aquesta situació. La Superintendència d'Indústria i Comerç (SIC) fins i tot va ordenar la suspensió d'Uber en 2019, encara que la plataforma continua operant sota condicions reguladores incertes.

En el sector de l'allotjament, Airbnb ha sigut acusat en ciutats com Barcelona d'afectar el mercat immobiliari i perjudicar el sector hoteler, ja que la plataforma no està subjecta a les mateixes normatives que els hotels tradicionals. Aquests casos reflecteixen la urgència d'adaptar el marc regulador a les noves dinàmiques de l'economia col·laborativa.

Quant a les propostes reguladores, Diana va destacar la necessitat d'adoptar principis reguladors basats en resultats. Aquest enfocament permet que les normatives se centren en objectius clau, com la transparència i la protecció del consumidor, en lloc d'imposar regles rígides que podrien quedar obsoletes ràpidament. "La flexibilitat en la regulació és essencial per a adaptar-se a l'entorn tecnològic en constant canvi", va subratllar durant la defensa.

A Colòmbia, va recomanar actualitzar la Llei 256 de 1996 per a incloure disposicions específiques que regulen les plataformes col·laboratives, assegurant que operen en igualtat de condicions amb les empreses tradicionals. També va suggerir la implementació d'un model de co-regulació, en el qual les plataformes treballen en col·laboració amb les autoritats per a crear normatives més flexibles i eficients, que promoguen la innovació sense permetre pràctiques de competència deslleial.

A Espanya i la Unió Europea, es va assenyalar la importància d'harmonitzar les regulacions entre els diferents països per a evitar que les plataformes aprofiten les diferències normatives entre ells. Una de les propostes va ser revisar la Directiva sobre Comerç Electrònic (2000/31/CE), amb l'objectiu d'augmentar la responsabilitat de les plataformes col·laboratives i assegurar una competència més justa tant per a les empreses tradicionals com per als consumidors.

Així mateix, va emfatitzar la necessitat de promoure la lliure competència, facilitant l'entrada de nous actors al mercat col·laboratiu. Va proposar simplificar els tràmits administratius per a noves plataformes i oferir incentius fiscals que afavorisquen la innovació. A més, va advertir sobre el risc d'una concentració excessiva del mercat en mans d'unes poques plataformes dominants, la qual cosa podria limitar la diversitat de serveis i frenar la competència.

Per a concloure, va destacar que l'economia col·laborativa pot ser tant una oportunitat com una amenaça per a les empreses tradicionals, depenent de com es gestionen les regulacions. Si les normatives s'actualitzen adequadament, tant les plataformes col·laboratives com les empreses tradicionals podran coexistir en un mercat més just i equilibrat.