La Decisió 486 de la Comunitat Andina, va portar amb si en el seu article 137 la possibilitat de negar el registre d'una marca, quan l'oficina tinguera indicis raonables que li permeten inferir que amb ella podria perpetrar-se, facilitar-se o consolidar-se un acte de competència deslleial. Aquesta causal, sui géneris en la seua redacció, ha generat inconvenients en la seua aplicació en tant no compta amb equivalents en altres legislacions i per l'absència de documents que permeten determinar la seua naturalesa i abast.
22 de d’octubre de 2019
Títol: L'indici de competència deslleial com a causal de irregistrabilitat o de nul·litat de les marques.
Autora: Yolanda Arias Fajardo
El treball es compon de tres capítols, acudint en el primer d'ells al moment històric en el qual la norma va ser redactada. En ell s'explica com la globalització tot i que propendeix per l'expansió empresarial i, per tant, el desenvolupament de la lliure iniciativa privada ha donat mostres que en un espai territorial tan ampli, els drets de propietat industrial es vegen vulnerats, la qual cosa va conduir a la implementació de “normes mínimes” tant en la Comunitat Andina com a la Unió Europea per a una efectiva protecció dels drets constituïts sobre les marques en relació amb la competència deslleial, mandat que trobava el seu origen en el CUP però que es fa eficaç amb la implementació dels Acords ADPIC.
S'aborden així mateix, els problemes que sorgeixen entorn d'aquesta causal com la determinació de la seua naturalesa, bé com a causal absoluta o relativa de irregistrabilitat, això en tant la Decisió 486 no la va incloure dins dels supòsits recollits en els seus articles 135 i 136, sinó en una norma a part, qüestionament aquest que ha sigut resolt per via d'interpretació prejudicial, donant-li l'abast de causal relativa i assimilant-la en els seus efectes a la mala fe, la conceptualització de la qual ha sigut àmpliament estudiada a la Unió Europea.
En el segon capítol s'aborda la determinació de l'acte de competència deslleial com a tal; així, de manera prèvia va ser necessari acudir a la teoria de la complementarietat relativa entre les normes de competència deslleial i de propietat industrial d'on s'aconsegueix inferir que, encara que existisquen diferències funcionals entre elles, convergeixen en pro d'un correcte funcionament del mercat en el qual els signes distintius adquireixen un paper protagonista, quan permeten al consumidor associar productes o serveis amb un determinat origen empresarial. La delimitació conceptual de l'acte de competència deslleial, el risc de confusió i l'aprofitament de l'esforç d'altres participants en el mercat, es constitueixen en directrius rellevants en pro de la seua qualificació; ací tant la doctrina com la jurisprudència emesa a la Unió Europea sobre aquest tema són grans referents que coadjuven en la interpretació de la norma en estudi.
Finalment s'analitzen aspectes procedimentals, específicament els concernents al caràcter facultatiu atribuït a la norma per alguns tractadistes, advocats i examinadors i que ha conduït a l'administració a invocar la seua aplicabilitat de manera oficiosa això amb manteniment en informacions que reposen en altres tràmits i que són del seu coneixement o que han sigut incorporades a l'expedient contentiu de la sol·licitud de registre per fora de l'oportunitat concedida perquè qui se senta vulnerat haguera fet ús del dret d'oposició.
Es qüestiona amb casos pràctics, el fet que el sol·licitant del registre de marca en un tràmit en el qual en la seua oportunitat no van ser presentades oposicions, no haguera tingut coneixement de les proves a partir de les quals va sorgir per a l'administració el “indici raonable” amb el qual hauria de determinar-se la procedència en l'aplicació de la causal de irregistrabilitat de l'article 137 i, per tant, no hauria tingut dret a controvertir-les.
A manera de conclusió, s'evidencia la disjuntiva entre prioritzar una norma d'ordre públic com ho és la de garantir la lliure i lleial competència econòmica o el garantir l'efectivitat dels principis de degut procés, publicitat i contradicció de la prova. Al no albirar-se una reforma del règim andí de propietat industrial, l'exercici d'interpretar la norma tant en els seus orígens com en la seua finalitat és transcendental per a la seua correcta aplicació.
