El Conveni de la Haia de 25 d'octubre de 1980 sobre els Aspectes Civils de la Sostracció Internacional de Menors1 va ser producte del consens de la Comunitat Internacional com a resposta a les situacions de fet (sostraccions i/o retencions il·lícites de persones menors d'edat) que derivaven en seriosos inconvenients tant per als qui es procurava una primordial protecció, com per a l'activitat jurisdiccional dels Estats.
26 de d’agost de 2020
Títol: El procediment de restitució internacional de menors (Conveni de la Haia 1980). El cas de l'Argentina com a Estat Requerit.
Autor: Aníbal Gerardo Acosta
Com a hipòtesi inicial el treball de recerca sosté que l'evolució normativa, doctrinària i jurisprudencial a l'Argentina entorn de la interpretació, aplicació i compliment del Conveni de la Haia de 1980, permet observar una ostensible millora en la qualitat de la resposta institucional, administrativa i jurisdiccional, enfront de comandes de restitució de xiquets, xiquetes i adolescents.
El Capítol I explora els aspectes causals que després de quasi 40 anys de vigència del Conveni van poder fundar els consensos reeixits i mantenen la seua notòria actualitat: la globalització; la modernitat; la mobilitat facilitada per la velocitat dels mitjans de transport i les comunicacions; etc., en un context de ‘fronteres diluïdes’, deriven forçosament en una diversitat sociocultural en el plànol de les comunitats, amb la conformació –cada vegada més freqüent– de famílies interculturals, quan no amb tots dos components estrangers, permeables a factors d'inestabilitat i que en la seua disgregació poden donar lloc al pressupost de fet d'aplicació del Tractat al·ludit.
Des d'aqueixa perspectiva –com s'explica en el Capítol II del TFM– l'Interés Superior del Xiquet; el Centre de Vida; i l'Accés a la Justícia sota el paradigma de la Tutela Judicial Efectiva, s'erigeixen com a particulars objectes de protecció del Conveni de la Haia de 1980.
A més de la matriu que ofereix aquest Conveni, amb tota l'enginyeria procedimental i processal que li és pròpia i afí descrita en el Capítol III, se sumen detalls referits als instruments d'interpretació i de seguiment minuciosament rellevats.
L'experiència de l'Argentina com a Estat requerit –tal com s'esquematitza en el Capítol IV- es condueix dins d'un imbricat complex de normes amb jerarquia constitucional; lleis nacionals d'abast Federal; lleis provincials; normes procedimentals i codis processals que atomitzen, no sempre de manera homogènia, el tractament i la resolució dels casos.
No obstant això, és la ingerència de la Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina, la que proveeix la necessària unificació interpretativa a través de l'eficàcia expansiva dels seus precedents, la doctrina dels quals als fins pràctics s'exposa sumàriament en el Capítol IV, numeral 3.
En el treball de recerca, la hipòtesi d'inici vinculada a l'efectivitat del Conveni de la Haia de 1980 en el cas de l'Argentina com a Estat Requerit, es veu nodrida per la descripció del rol fonamental de l'Autoritat Central; de la representació a l'Argentina de la Xarxa Internacional de Jutges de la Haia; de la Xarxa Nacional de Jutges en matèria de Restitució Internacional de Menors i la Comissió Nacional d'Accés a Justícia de la Cort Suprema de Justícia de la Nació, les actuacions de la qual amb la intenció de la uniformitat i modernització dels procediments es va traduir en el Projecte de llei de Procediment de Restitució Internacional de Menors i de Visites Internacionals, actualment amb tràmit parlamentari davant el Congrés de la Nació Argentina.
Corol·lari de la descripció que s'aporta és la contribució al llit de les restitucions internacionals de Xiquets, Xiquetes i Adolescents, d'informació detallada sobre els aspectes claus de l'ordenament jurídic argentí i de l'estat actual de les normes i la doctrina jurisprudencial, per a orientar l'actuació dels operadors jurídics estrangers en peticions sota l'empara dels Convenis restitutoris.
En conclusió, l'Argentina com a estat requerit ofereix actualment un grau de resposta institucional cada vegada més concorde als estàndards establits per la Conferència de la Haia i la Comunitat Internacional.
1Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat (HCCH), “Conveni de 25 d'octubre de 1980 sobre els Aspectes Civils de la Sostracció Internacional de Menors”. La informació sobre el funcionament del Conveni i el treball de la Conferència de la Haia en la supervisió de la seua implementació i la promoció de la cooperació internacional en l'àmbit de la sostracció de xiquets es troba disponible en: https://www.hcch.net/es/instruments/conventions/specialised-sections/child-abduction [consultat el 19.07.2020].
