L'alumne descriu que el dret disciplinari es troba en crisi després que el Consell d'Estat va anul·lar les sancions imposades als alcaldes de Bogotà i Medellín i a la senadora Piedad Córdoba i, sobretot, amb l'expedició de la sentència Petro Urrego vs. Colòmbia per part de la Cort Interamericana de Drets Humans.
24 de de setembre de 2020
Títol: Orígens, presumptes fonaments i crítiques fundades a la sanció disciplinària d'inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques a Colòmbia
Autor: Saúl Martínez Salas
En aquesta última, recorda, la CIDH va determinar que l'Estat colombià ha d'adequar, en un termini raonable, el seu ordenament jurídic intern als paràmetres de l'article 23 de la Convenció Interamericana de Drets Humans, és a dir, que els drets polítics dels triats popularment no poden ser limitats per mitjà d'actes administratius, tal com es fa en l'actualitat per mitjà de la imposició de les sancions disciplinàries de destitució, suspensió i inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques.
El TFM investiga: (i) els orígens de la sanció disciplinària d'inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques en la història constitucional colombiana; (ii) analitza els presumptes fonaments constitucionals que s'han esbossat per a mantindre aqueixa inhabilitat; i (iii) qüestiona que s'haja ignorat la relació del numeral 1r de l'article 278 de la Constitució Política amb aquesta sanció disciplinària.
Indica que la Constitució de 1886 li va atorgar al legislador una àmplia potestat per a determinar: a) «la responsabilitat al fet que queden sotmesos els funcionaris públics» (art. 51); i b) i la «manera de fer-la efectiva» (art. 62), normes que ho habilitaven per a configurar sancions disciplinàries, fins i tot, ho facultaven per a establir la inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques, tal com ho va fer en el Decret llei 2400 de 1968, en la Llei 25 de 1974 i en la Llei 13 de 1984.
No obstant això, assenyala, el constituent, en el numeral 1r de l'article 278 de la Constitució Política de 1991, va determinar que el Procurador General de la Nació (màxima autoritat disciplinària a Colòmbia) exercirà directament (facultat indelegable) les següents funcions: 1. Desvincular del càrrec (sanció màxima a imposar), prèvia audiència i mitjançant decisió motivada (procediment a seguir), al funcionari públic que incórrega en alguna de les següents mancades... Pel que conclou que la sanció disciplinària d'inhabilitat per a l'exercici de càrrecs públics no té fonament constitucional.
Explica que, malgrat això, la Cort Constitucional va avalar la imposició d'aquesta inhabilitat que va portar la Llei 200 de 1995, primer Codi Disciplinari Únic. I que ho va fer a pesar que podia imposar-se de manera permanent, això amb base en una presumpta llibertat configurativa del legislador per a establir sancions en matèria disciplinària.
Indica que el segon Codi Disciplinari Únic, Llei 734 de 2002, es va proposar, entre altres raons, per a eliminar la sanció d'inhabilitat permanent. Però si bé el legislador va determinar que la inhabilitat seria de deu a vint anys, també va assenyalar que quan la falta disciplinària afectara el patrimoni econòmic de l'Estat la inhabilitat seria permanent, norma que la Cort Constitucional va declarar ajustada a l'article 122 de la Constitució Política, encara que li va establir un condicionament.
Descriu que el condicionament va consistir en el fet que «aquesta inhabilitat s'aplica exclusivament quan la falta disciplinària consistisca en la comissió d'un delicte contra el patrimoni de l'Estat, conforme al que es disposa en l'incís final de l'article 122 de la Constitució Política».
No obstant això, explica que, si bé una conducta pot generar un delicte i una falta disciplinària, una falta disciplinària mai pot ser un delicte, i que el 122 constitucional estableix inhabilitats per a delictes, no per a faltes disciplinàries. I agrega: «És tal la notorietat de l'error que la Llei 1952 de 2019, nou Codi General Disciplinari, va eliminar aquesta inhabilitat permanent».
Conclou expressant que si bé és cert que «la llei determinarà la responsabilitat dels servidors públics i la manera de fer-la efectiva» (art. 124), aqueixa potestat del legislador té una barrera jurídica concreta: l'article 278.1 de la Constitució Política, que determina que la sanció disciplinària màxima que pot ser imposada pel procurador, màxima autoritat disciplinària, és la desvinculació, però sense inhabilitat per a exercir funcions públiques. Una tesi jurídica nova.
