A través del TFM, es pretén debatre sobre una intel·ligència diferent a la natural, la Intel·ligència Artificial (“IA”), la qual, producte de la tan sonada “Revolució 4.0”, arriba per a desafiar les nocions bàsiques del Dret d'autor, convertint-se els conceptes de “autor”, “titular” en insuficients, per a donar un tractament legal a aquestes noves creacions producte de la IA, que sense lloc a dubte ha vingut per a quedar-se.
15 de de juliol de 2021
Títol: “Reptes del Dret d'autor enfront de la Intel·ligència Artificial”.
Autora: María Clara Iturralde Dueñas.
Ens enfrontem així, a sistemes de IA com el de Google, anomenat “Magenta”, capaç de crear melodies, o el robot poeta “Wasp”, qui és capaç d'escriure, inspirant-se en sonets del Segle d'Or Espanyol, o l'obra “The Next Rembrandt”, aconseguida per algorismes i anàlisis de dades, per a generar per mitjà de la IA un nou quadre del pintor ja mort; facultats que fa pocs anys eren atribuïbles únicament a l'ésser humà.
I és que, la IA, en la seua qualitat de “inventora”, ens planteja interrogants com: qui és l'autor d'una obra d'intel·ligència artificial?, compleixen les creacions artificials amb els requisits d'originalitat, creativitat i exteriorització, per a ser protegides pel Dret d'autor?, quines són les iniciatives proposades pel Regne Unit, els Estats Units, Austràlia i la Unió Europea (“UE”) per a legislar a aquestes noves creacions?, quin és el tractament des del context andí, i puntualment des de l'Equador?
Per tant, del TFM, es conclou, que la IA ens invita a reflexionar sobre els reptes que presenta per al Dret d'autor, la qual li exigeix ponderar, si el més convenient és mantindre la seua estructura clàssica; o si, per contra, es requereix urgent d'un nou dret sui generis, que regule aquest tipus d'obres.
Al seu torn, de l'anàlisi de dret comparat, es va obtindre que, el Regne Unit, lidera la competència “contra rellotge” en la qual es troben les diferents legislacions de Drets d'autor, per a donar una resposta a les creacions artificials i aposta per una normativa per a les “computer generated works”, la qual li posa en avantatge enfront de les altres legislacions.
Es va poder també determinar que, per a la UE, la IA s'ha convertit en una prioritat clau, la qual cosa li ha portat a analitzar-la dins de diversos àmbits, estudiant les seues implicacions en el mercat interior, així com centrant la seua preocupació a mantindre el paper pioner d'Europa i salvaguardar d'aquesta manera la sobirania digital i industrial de la UE, com tan sàviament ens ensenya el catedràtic i doctrinari Dr. Guillermo Palao.
Llastimosament, des de la Comunitat Andina de Nacions (“CA”), són nul·les les iniciatives proposades dins de l'àmbit que ens interessa i, puntualment, en el cas de l'Equador, s'ha començat a desenvolupar la *IA, però aplicada en àmbits diferents al del Dret d'autor. D'aquesta manera, enfront d'aquest buit legal, la proposta que es realitza a través del TFM, és la creació d'un nou dret sui generis: “El Dret d'autor computacional”, a través d'una reforma legal al Codi Orgànic de l'Economia Social dels Coneixements, Creativitat i Innovació equatorià”.
Proposta que permetrà incentivar la innovació i la tecnologia, aconseguint que artistes i creadors a nivell nacional i internacional, decidisquen invertir a l'Equador, en tindre la seguretat que les seues obres seran protegides per aquest nou dret. Així mateix, li permetrà competir amb altres països, situant-se fins i tot per davant, en comptar ja amb una legislació ad hoc i més completa per a les obres creades per sistemes de IA amb una participació humana rellevant.
