11 de de març de 2016

“Què passarà amb la meua casa si em divorcie i el meu cònjuge és de nacionalitat diferent a la meua?” “A quin òrgan jurisdiccional puc recórrer?” Són algunes de les qüestions a les quals pretén donar resposta l'última proposta per a regular la normativa en matèria de patrimoni de les parelles internacionals anunciada per la Comissió Europea el passat 2 de març. La mesura, que es va presentar en primera instància en 2011, ha comptat amb el respatler de 17 dels 28 Estats membres, la qual cosa representa el 67% de la població de la UE.

“La vida de 16 milions de parelles internacionals pot complicar-se encara més pels onerosos procediments administratius i les situacions jurídiques poc clares”, sosté Vĕra Jourová, comissària de Justícia de la UE. Aquestes normes estan destinades a aportar major seguretat jurídica a les parelles internacionals en casos de divorci, separació i divisió de béns. Així mateix, també posaran fi al desenvolupament de procediments paral·lels i contradictoris en la legislació aplicada pels Estats membres. 

Objectius

• Aclarir quin és l'òrgan jurisdiccional nacional competent;
• Determinar què legislació s'aplica en cada cas;
• Establir la competència de cada Estat membre.

En l'actualitat, 16 milions de parelles internacionals resideixen en la Unió Europea. Dels nous matrimonis celebrats en 2011, el 13% va ser de caràcter internacional. El mateix succeeix amb 41.000 de les 211.000 unions de fet registrades en la UE aqueix any. S'estima que el cost de les despeses jurídiques derivades dels procediments paral·lels ascendeixen a 1.100 milions d'euros a l'any. Amb aquesta mesura, es preveu que la UE estalvie 400 milions d'euros en costos extraordinaris.

La mesura proposa regular la normativa en casos de divorci, separació i divisió de béns

Hoja de ruta

Los dos Reglamentos por los que se aplica la cooperación reforzada exige la adopción por unanimidad de los 17 Estados miembros que participan en ella (Suecia, Bélgica, Grecia, Croacia, Eslovenia, España, Francia, Portugal, Italia, Malta, Luxemburgo, Alemania, Chequia, los Países Bajos, Austria, Bulgaria y Finlandia). Los 11 Estados miembros restantes pueden sumarse a la cooperación reforzada en cualquier momento, tal y como indica el artículo 331 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.

Por su parte, los países que no suscriban este acuerdo seguirán aplicando su propia legislación nacional en materia de Derecho internacional privado en aquellas situaciones en las que estén involucrados matrimonios y uniones de hecho registradas.

El 16 de marzo de 2011 la Comisión Europea aprobó las dos primeras propuestas de Reglamentos sobre los regímenes patrimoniales de las parejas internacionales, uno para las parejas casadas y otro para las parejas de hecho registradas. En diciembre de 2015, ante la imposibilidad de alcanzar la unanimidad de los 28 Estados miembros, 17 países solicitaron a la Comisión que autorizara la cooperación reforzada entre ellos. Este tipo de acuerdo permite que un mínimo de nueve países pueda aplicar las disposiciones si los 28 Estados miembros no logran alcanzar un acuerdo.