24 de de juliol de 2024

Autor: Dionisio Manuel de la Cruz Camargo

La temàtica va girar al voltant de la possibilitat d'elaborar perfils dels consumidors cada vegada més precisos, a partir del big data i l'aplicació de la Intel·ligència Artificial (IA).

La idea va sorgir de veure com el consum és cada vegada més emocional i irracional, la qual cosa em va portar a investigar com això era possible, és a dir, com es podia arribar a tindre un coneixement tan profund de la psiquis de les persones. Vaig trobar, que per a les empreses conéixer al consumidor ha sigut quasi que una obsessió i han tirat mà de totes les eines que han tingut a la seua mà. Més enllà del mer enginy o olfacte per als negocis, els empresaris han realitzat estudis des de la psicologia i l'economia per a tractar d'entendre com es comporta el consumidor, què vol, per a poder predir el seu comportament i dissenyar estratègies per a portar-los a consumir. La resposta a tots aquests interrogants ha sigut la recol·lecció d'informació derivada de la interacció de la població amb la internet i les plataformes tecnològiques, que en aplicar-los la tecnologia de big data i eines de la IA ha permés obtindre una quantitat i una qualitat d'informació provinent directament del consumidor, que ha permés perfilar d'una manera molt precisa al consumidor, la qual cosa el col·loca en una posició de vulnerabilitat en el mercat. 

Davant eixa posició de debilitat del consumidor, el TFM va desenvolupar les eines que la normativitat vigent ha disposat per al seu defensa, per a determinar si la legislació és suficient. Per a triar quina legislació era pertinent d'analitzar, es va seguir el que s'ha donat a dir el cicle de vida de la dada, que inicia amb la recol·lecció de la dada personal a través de la internet i les plataformes tecnològiques, per la qual cosa la primera normativitat que es va analitzar va ser la de protecció de dades personals; després, des del punt de vista del dret de protecció al consumidor pròpiament dit, es va tractar d'establir si aquesta normativitat protegeix el consumidor enfront de la possibilitat de recollir les seues dades i amb ells influir en la seua decisió de compra i, finalment, la legislació que regula la competència deslleial en el mercat, en el sentit d'indagar si aquestes capacitats d'elaborar perfils eren percebuts com una conducta deslleial. En l'enfocament legal es va tindre en compte la legislació europea, sobretot en el capítol de protecció de dades personals amb el Reglament UE 2016/679, i les legislacions d'Espanya i Colòmbia en els temes de protecció al consumidor i competència deslleial. 

En resum, es va concloure que la legislació no protegeix d'una manera adequada al consumidor de les possibilitats que les noves tecnologies ofereix a les empresa per a perfilar als consumidors i d'aquesta manera incidir en les seues decisions de consum. Les conclusions més importants tenen a veure amb el fet que és necessari replantejar l'esquema de protecció de dades personals que es basa en la gestió que tenen els consumidors de les seues dades i la necessitat de mirar la protecció al consumidor com un tot que comença amb la recol·lecció de la dada personal, que es concreta amb la posada en el mercat del producte o servei, però que no acaba, ja que eixe resultat en el mercat genera dades per si mateix, la qual cosa fa que el cicle es reinicie.

Després d'un ardu treball en coordinació amb la meua tutora la Doctora Patrícia Llopis, vam poder defensar amb èxit el TFM, no sense abans rebre comentaris constructius del jurat qualificador compost pels doctors: Ana Isabel Blanco García, Adrián Palma Ortigosa i Elena de Luis García. 

Gràcies al Doctor Carlos Esplugues, als professors i a la Universitat de València per una experiència inoblidable.

Bogotà D. C., Colòmbia. 5 de juliol de 2024.