30 de de setembre de 2020

Títol: Drets socials i igualtat de gènere davant el canvi constitucional a Xile

Autora: Lía Arroyo Canessa

La investigació se situa en l'entorn polític-social de Xile: un procés constituent que pot acabar amb una Nova Constitució i en el qual les discussions sobre drets socials i igualtat de gènere seran principals.

En el Capítol I es va caracteritzar els drets socials com a drets d'autonomia, connectant-los teleològicamente amb la igualtat de gènere, en la mesura que no sols asseguren la procura existencial, sinó també l'autonomia necessària per al desenvolupament del pla de vida de cada persona. Així, no són només drets d'igualtat, sinó de llibertat, basats en la dignitat humana. Es conclou que els drets humans són indivisibles i interdependents i que no hi ha diferències estructurals o axiològiques entre drets civils i polítics i drets socials.

Es va definir com l'entorn idoni per al desenvolupament dels drets socials i la igualtat de gènere, a l'Estat Social i Democràtic de Dret, en tant sistema de vincles negatius i positius entre Estat i ciutadania, que permet la relació entre els components de la societat reconeixent mínims igualitaris comuns reals i no sols formals, la qual cosa és determinant per a construir una comunitat política sense grups exclosos i socialment cohesionada, legitimant democràticament el sistema.

Es va afirmar no obstant això que l'Estat Social ha de superar els elements androcèntrics enquistats en la seua construcció i eliminar espais d'arbitrarietat en ella.

Es va realitzar una anàlisi del Dret Internacional dels Drets Humans per a definir els drets socials a tractar, prenent el PIDESC i la CEDAW i comparant-los amb el catàleg constitucional xilé.

En el Capítol II es va analitzar com les dones històricament no van ser considerades com a subjecte en el constitucionalisme i, quan se'ls considera, és de manera incompleta, perquè la noció de ciutadania té bases androcèntriques i rols de gènere. Existeix un context de relegació i subordinació subjacent, que aconsegueix progressivament un estatus formalment igualitari gràcies a les lluites per la igualtat de gènere, però immers en una realitat substantiva que continua sent profundament desigual.

La desigualtat de gènere i la discriminació es basen en els rols de gènere, que associen el masculí al públic i productiu; i el femení al domèstic i reproductiu, socialment menysvalorat.

L'incompliment o reculada en drets socials té impacte desproporcionat en les dones. Això es projecta en la feminització de la pobresa constituint a les dones com el grup transversal i interseccionalment més vulnerable entre els vulnerables.

Es distingeixen diferents tipus de discriminació. La discriminació indirecta, estructural i grupal són les categories adequades per a aproximar-se a la desigualtat de gènere i aquestes no s'erradiquen amb tècniques d'igualació formal, sinó substantiva, abordades en la teoria dels drets socials. Es van analitzar eines jurídiques com les categories sospitoses i les mesures afirmatives, que permeten una detecció de discriminacions sensible al gènere i la igualació de grups postergats.

El Capítol III es va concentrar a Xile, descrivint-lo com un Estat Subsidiari. Es proposa que, davant el canvi constitucional, es convertisca en un Estat Social i Democràtic de Dret.

Es va revisar la norma de l'art. 19 núm. 2 de la CPR, que assegura igualtat davant la llei, però no habilita clarament per a remoure obstacles que impedisquen a un grup postergat el gaudir dels seus drets. Es va plantejar la necessitat de modificar aquesta norma, incorporant criteris d'igualació material.

Finalment, es van analitzar els drets socials en la Constitució xilena, assenyalant que la seua protecció és insuficient, perquè es conceben com a mandats d'optimització o normes programàtiques, de configuració material més aviat arbitrària per al legislador i escàs control jurisdiccional. Es va criticar especialment que l'acció constitucional de protecció de drets fonamentals excloga als drets socials en el seu exercici.

El diagnòstic i proposta es va centrar en el dret a l'educació, a la salut, al treball i a l'equitat salarial; i a la seguretat social. S'ha d'avançar a redaccions més precises i millores en el control jurisdiccional. Es deu va exhortar la consagració constitucional del dret de les dones a viure una vida lliure de violència i el reconeixement de les labors de cura com un treball que col·labora a la riquesa de la nació i ha de distribuir-se de manera igualitària.