8 de d’octubre de 2019

Títol: Incentiu a la marina mercant colombiana a través de la promoció de registre de naus.

Autora: Nathalie Berrio Chamorro

És important aclarir, que s'entén per Registre de Vaixells, aquell procés mitjançant el qual es documenta el vaixell i a partir d'aqueix moment, està autoritzat per un determinat país per a enarborar el seu pavelló. D'aquesta manera adquireix la seua nacionalitat el vaixell. Això implica llums del dret marítim internacional i de les convencions internacionals sobre aquest tema, com la CONVEMAR, “una connexió autèntica o substancial de la nau amb l'ordenament jurídic intern d'aqueix Estat”. Els registres són: tradicionals o tancats, registres oberts o banderes de conveniència i registres especials: offshore o segons registres.

Sorgeix llavors la pregunta: Què ha de fer un Estat, específicament Colòmbia, per a fomentar i incentivar el desenvolupament de la seua marina mercant i així evitar la migració de vaixells de capital nacional a altres Registres? Una de les respostes és precisament l'objecte d'anàlisi de la investigació i és l'actualització normativa del Registre de Vaixells a Colòmbia.

El treball es desenvolupa en tres capítols, amb els quals es pretén donar resposta a aqueixa pregunta, per a trobar les raons i els manteniments normatius nacionals i internacionals del registre de naus i utilitzant aquests inputs per a proposar una actualització integral a l'abanderament i registre de naus a Colòmbia i així fomentar la Marina Mercant Colombiana, tenint en compte que és un país banyat per dos oceans i amb una capacitat operativa a desenvolupar.

En el primer capítol, plasmem la realitat jurídica normativa del país, on investiguem el registre de vaixells a Colòmbia, trobant vigents la Llei 730 de 2001 anomenada “Llei de Registre i abanderament de naus”, i complementàries el Llibre V del Codi de comerç i Decret llei 2324 de 1984, que crea la Direcció General Marítima, entitat encarregada de portar i promoure el registre de naus al país; fixant tant els paràmetres i requisits per a optar pel registre de naus i les seues responsabilitats, com les implicacions en matèria laboral i tributària, a més li exigeix als armadors o als seus representants, uns vint-i-sis documents per al registre, els quals s'obtenen en diferents dependències, com és el cas de la Direcció d'Estupefaents, el tràmit definitiu dels quals és de sis mesos.

També, la normativitat en assumptes d'assegurances (article 188 de l’EOSF) resa que aquests han de ser presos amb empreses colombianes o autoritzades per l'autoritat financera del país.

En matèria fiscal veiem l'exclusió del pagament de l'impost de timbre als vaixells de bandera colombiana, així com exempció del pagament d'IVA a reparacions de naus i certs beneficis duaners (Importació Temporal per a perfeccionament actiu o la llei 915 de 2004 que crea la Zona Especial Duanera en l'Arxipèlag de Sant Andrés, Provisió i Santa Catalina) però en general i específicament no hi ha més incentius tributaris ni duaners per a la promoció del registre de vaixells colombians.

A Colòmbia tenim un registre tancat, el qual, encara que garanteix la connexitat genuïna entre el vaixell i l'Estat de pavelló, no és cridaner, generant una disminució en el nombre de naus que constitueixen la marina mercant del país; normes desactualitzades i mancades d'incentius tributaris i duaners.

En el segon capítol verifiquem registres diferents al nostre nivell internacional, tals com Panamà que a més de ser potència en temes de registre obert; vam veure també com a països amb registre similars al nostre van implementar sistemes normatius per a incentivar els seus marins mercants, com és el cas del REBECA a Espanya, amb la qual es crea l'únic i segon registre especial nacional de vaixells a les Illes Canàries. Finalment confrontem les normes internacionals com la CONVEMAR, i regionals, com és la Decisió 314 de 1992, modificada per la Decisió 390 de 1990, que fixa com a accions dels països membres “La implantació d'una política de flexibilització en matèria de registre de naus, que constituïsca una alternativa de competitivitat per a les empreses de transport marítim de la Subregió, que comprenga l'ús de naus de bandera de conveniència, segons registres, i uns altres”. L'anterior serveix per a una possible actualització interna que no estiga en contra via dels preceptes internacionals.

Finalitzem la investigació amb una proposta normativa, nodrida amb els resultats de l'investigat en els primers dos capítols, és a dir, mantenint el que la norma actual interna ens mostra i podem ressaltar, la nacionalització de Sistemes jurídics d'altres països per a incloure'ls en el nostre, respectant per descomptat la nostra realitat legislativa i econòmica.

CONCLUSIONS:

1. Colòmbia té un sistema tancat de vaixells poc competitiu, per això és necessari actualitzar la norma interna.

2. Crear un sistema de registre de busques més flexible i amb la creació d'un segon registre nacional en una zona insular com a Sant Andrés, Provisió i Santa Catalina, així com un registre de naus d'esbarjo i el registre per a l'ingrés temporal de vaixells.

3. Incloure figures com l'Agent Resident de nau que és un advocat o a una societat d'advocats, idonis per a l'exercici de la professió, per a representació de l'armador i finalitats pertinents.

4. S'inclou en la proposta normativa incentius tributaris i duaners dirigits específicament a l'abanderament i registre especial dels vaixells.

5. D'aquesta manera, entenem que, amb la reforma estructural del Registre Nacional de Vaixells colombians, s'incentiva la Marina mercant del país augmentant de manera gradual el nombre de vaixells registrat en el nostre pavelló, sense perdre de vista la necessitat de continuar mantenint el vincle essencial entre l'Estat i el vaixell entenent responsabilitat de l'Estat bandera i així garantir la seguretat marítima del país amb un registre de naus forta però flexible. Si bé no és un exercici fàcil ni mediat, és el primer gran pas per a guanyar novament l'interés dels armadors.