Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Dret, Empresa i Justícia Logo del portal

Estudiant colombiana defensa el seu TFM en el qual aborda el desenvolupament de la legislació espanyola després de l'explosió de la bambolla immobiliària

Ana María Fajardo Pino

Ana María Fajardo estudia en el seu TFM la introducció en el sistema judicial espanyol el Reial decret llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d'ordre social i la Llei 25/2015 de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d'ordre social, arran de la crisi de 2007.

20 de de desembre de 2018

Títol: Eficàcia o deficiència de la llei de segona oportunitat.

Autora: Ana María Fajardo Pino

La cultura del crèdit constitueix un dels pilars fonamentals de les economies actuals, on la bancarització de la població porta aparellada la utilització d'estructures cada vegada més complexes i desenvolupades per al finançament de les persones tant jurídiques com físiques. No obstant això, el ràpid creixement de les eines tecnològiques i la flexibilització dels mercats financers han generat la concessió irresponsable de crèdits i el sobreendeutament de la població que moltes vegades per falta de brindar-los una informació clara sobre les condicions dels préstecs, acaben vivint per damunt de les seues possibilitats. L'anterior se suma a la utilització de l'habitatge com a mitjà per a garantir les operacions financeres, la qual cosa va ocasionar a Espanya la construcció d'una bambolla immobiliària construïda a base de la titularització dels préstecs hipotecaris, la qual enmig de la pressió dels mercats estrangers i de la gran recessió de l'any 2007, va generar l'explosió de la bambolla i el contagi massiu de tots els agents del mercat immobiliari i fins i tot els consumidors persones físiques que s'havien endeutat amb el somni d'adquirir casa pròpia.

La situació de sobreendeutament de les persones físiques va requerir la implementació d'un mecanisme de segona oportunitat en el sistema normatiu espanyol, per la qual cosa el legislador va expedir el Reial decret llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d'ordre social i la Llei 25/2015 de mecanisme de segona oportunitat, la reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social van ser la solució, com un mitjà per al rescat dels ciutadans del seu estat de sobreendeutament i la seua recuperació com a potencials consumidors.

La tesi se centra en l'estudi de l'abast i perspectiva del RDL 1/2015 i la Llei 25/2015, entenent que aquestes normes representen un nínxol d'especial interés en l'actualitat pel context econòmic i social que travessa Espanya, a causa de les seqüeles que va deixar l'explosió de la bambolla immobiliària i que a la data continuen afectant una porció de la població que no ha aconseguit recuperar-se del succeït.

En conseqüència amb l'anterior, el principal objectiu del treball de recerca és l'anàlisi de la regulació del mecanisme de segona oportunitat implementat a Espanya, a partir de les conseqüències de la seua implantació en el sistema normatiu nacional i els elements que s'han creat per a l'obtenció final de l'exoneració.

la Llei 22/2003 obri la possibilitat que les persones físiques no empresaris puguen celebrar un Acord Extrajudicial de Pagaments (AEP)

Posteriorment, s'analitzen els buits i contradiccions de les normes des de l'origen de la figura, partint de la construcció del FreshStart com primera aparició de la denominada segona oportunitat, la qual cosa permetrà presentar un esquema d'estudi dels seus antecedents i aspectes conjunturals, aquells que generen prevenció per part dels agents receptors de les normes i els que per contra fan que la mateixa no solament siga favorable sinó necessària per al sistema espanyol actual.

Amb la relació dels factors que van impulsar la introducció del mecanisme de segona oportunitat en el sistema normatiu espanyol, el treball es dirigeix a l'estudi detallat de les figures que representen una novetat en l'esquema concursal de la Llei 22/2003; això és la possibilitat que les persones físiques no empresaris intenten la celebració d'un Acord Extrajudicial de Pagaments (AEP) amb els seus creditors i el benefici d'exoneració del passiu insatisfets, entenent aquest últim com la meta principal que persegueixen tots els deutors que s'acullen al mecanisme de segona oportunitat.

Finalment, es conclou amb el reconeixement del paper que han jugat els jutges en la interpretació i aplicació de les normes de segona oportunitat i quins són els criteris que han desenvolupat en relació al reconeixement del benefici d'exoneració del passiu insatisfet i l'estudi dels concursos de les persones físiques a Espanya.

Tot l'anterior, amb l'objectiu de plantejar una anàlisi crítica en relació a l'eficàcia o deficiència del RDL 1/2015 i la Llei 25/2015, normes que introdueixen el mecanisme de segona oportunitat en el sistema normatiu espanyol i per tant representen l'eina acollida pel govern per al rescat dels deutors sotmesos per la llosa del sobreendeutament generat per l'explosió de la bambolla immobiliària que va portar a la crisi viscuda a Espanya.

Etiquetes TFM